El plagi

Sem­pre he sen­tit curi­o­si­tat antro­pològica per aquells pro­fes­sors que es des­vi­uen per detec­tar si els alum­nes han copiat a l'hora de fer un tre­ball de curs. Aquests col·legues amb vocació detec­ti­vesca estan de sort, ja que han sor­tit una sèrie de pro­gra­ma­ris que des­co­brei­xen qual­se­vol ciber­plagi. El Copy­Catch Gold, per exem­ple, ho ras­treja tot. I si ara plagiéssim El hace­dor (de Bor­ges), Remake, lli­bre en què Fernández Mallo inse­reix frag­ments lite­rals del lli­bre homònim de Bor­ges, aquest pro­grama des­co­bri­ria amb efec­ti­vi­tat supersònica que aca­bem de come­tre un plagi del plagi cre­a­tiu de l'escrip­tor gallec.

Em temo que estem davant d'una altra tragèdia cul­tu­ral: no dis­tin­gir entre, d'una banda, el lla­dro­nici, la fal­si­fi­cació adot­ze­nada o la incúria del reta­lla i enganxa, i, de l'altra, la riquesa assa­o­nada de certs pla­gis intel·ligents. Durant mol­tes èpoques el plagi ha estat una pràctica cele­brada, el pas­samà d'una cul­tura cons­ci­ent de l'estra­ti­fi­cació del conei­xe­ment. Joan Fus­ter diagnos­tica que és a par­tir del Renai­xe­ment que s'imposa la fal·lera de “la pre­tensió ori­gi­na­lista” i, per tant, el descrèdit del plagi. Segons el mes­tre de Sueca, aquest rigo­risme ha donat en el camp lite­rari “papers dolo­rosíssi­ma­ment segre­gats de la per­so­na­li­tat de l'autor”, una bes­ti­esa sacra­lit­zada, ja que “és pre­fe­ri­ble que s'escri­guin pla­gis de coses sen­sa­tes que no que s'escri­guin xim­ple­ries ori­gi­nals”.

Si un pro­fes­sor plan­teja un tre­ball que no implica la vida activa de l'alumne, el mínim que mereix és el plagi. El prin­ci­pal risc de l'arti­cu­lista no és el plagi, sinó l'auto­plagi. Dant, Stend­hal, Vir­gili, Shakes­pe­are i Pla han estat acu­sats de pla­gi­a­ris. La seva exem­pla­ri­tat revela que la còpia pot ser supe­rior al model ori­gi­nal. Cha­plin es va pre­sen­tar a un con­curs de dis­fres­ses de Char­lot, i no va gua­nyar. El plagi intel·ligent és una des­til·lació cul­tu­ral, ja que fil­tra la brossa, recull la part per­du­ra­ble d'una obra i fins la supera. Eugeni d'Ors va sen­ten­ciar: “Tot el que no és tra­dició, és plagi.” Pot­ser seria més afi­nat reconèixer que “tot el que no és plagi intel·ligent, és tra­dició mal­ba­ra­tada”.