Paper mullat

“Els actes i disposicions generals i les normes que emanen del govern o de l'administració de la Generalitat han d'ésser publicats al DOGC. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les disposicions generals i les normes.” Així respira l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (article 68.5), que com tothom sap és una llei de rang superior, referendada pels ciutadans i sancionada pel rei, previ pas pel ribot del Congrés espanyol fins a deixar-la neta com una patena i posteriorment amputada pel bisturí inapel·lable del Tribunal Constitucional. Doncs bé, ara el govern d'Espanya ha decidit que a partir de l'1 de juny res no serà oficial, efectiu, ni legal si no es publica al BOE (Boletín Oficial del Estado) i que, per tant, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya ens el podem estalviar perquè ja no hi pinta res. Això té la rellevància que té, que és poca si pensem en un tràmit automàtic, molta si pensem en la centralització física dels tràmits com a concepte, o moltíssima si pensem en un sedàs controlat a Madrid. No cal discutir si això és recentralitzar l'Estat, perquè és una obvietat i només un de les desenes d'exemples que es poden posar, però si alguna cosa demostra això és la insuportable lleugeresa de l'Estat de les autonomies, que és aquell en el qual l'Estat té tot el poder, perquè és seu, i com que és seu, pot cedir l'engruna que vulgui (quan, com i en la mesura que vulgui) o recuperar-la quan convingui amb qualsevol excusa (interès general, estalvi o article 39) per sobre de tot estatut, acord vinculant o pacte polític existent. I aquesta és una llei no escrita que ha funcionat inexorablement els últims 35 anys amb tots els aparells de l'estat al seu servei i que, per ser honestos, hauria d'haver figurat al preàmbul de tot estatut d'autonomia. Perquè l'autonomia a Espanya sempre ha estat una careta, una farsa. Per això ha fracassat, com ha fracassat la hipòtesi federalista. I per això qualsevol proposta en aquest sentit és paper mullat. Com l'Estatut d'Autonomia.