Paper mullat

“Els actes i dis­po­si­ci­ons gene­rals i les nor­mes que ema­nen del govern o de l'admi­nis­tració de la Gene­ra­li­tat han d'ésser publi­cats al DOGC. Aquesta publi­cació és sufi­ci­ent, a tots els efec­tes, per a l'eficàcia dels actes i per a l'entrada en vigor de les dis­po­si­ci­ons gene­rals i les nor­mes.” Així res­pira l'Esta­tut d'Auto­no­mia de Cata­lu­nya (arti­cle 68.5), que com tot­hom sap és una llei de rang supe­rior, refe­ren­dada pels ciu­ta­dans i san­ci­o­nada pel rei, previ pas pel ribot del Congrés espa­nyol fins a dei­xar-la neta com una patena i poste­ri­or­ment ampu­tada pel bis­turí ina­pel·lable del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Doncs bé, ara el govern d'Espa­nya ha deci­dit que a par­tir de l'1 de juny res no serà ofi­cial, efec­tiu, ni legal si no es publica al BOE (Boletín Ofi­cial del Estado) i que, per tant, el Diari Ofi­cial de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ens el podem estal­viar perquè ja no hi pinta res. Això té la rellevància que té, que és poca si pen­sem en un tràmit automàtic, molta si pen­sem en la cen­tra­lit­zació física dels tràmits com a con­cepte, o moltíssima si pen­sem en un sedàs con­tro­lat a Madrid. No cal dis­cu­tir si això és recen­tra­lit­zar l'Estat, perquè és una obvi­e­tat i només un de les dese­nes d'exem­ples que es poden posar, però si alguna cosa demos­tra això és la insu­por­ta­ble lleu­ge­resa de l'Estat de les auto­no­mies, que és aquell en el qual l'Estat té tot el poder, perquè és seu, i com que és seu, pot cedir l'engruna que vul­gui (quan, com i en la mesura que vul­gui) o recu­pe­rar-la quan con­vin­gui amb qual­se­vol excusa (interès gene­ral, estalvi o arti­cle 39) per sobre de tot esta­tut, acord vin­cu­lant o pacte polític exis­tent. I aquesta és una llei no escrita que ha fun­ci­o­nat ine­xo­ra­ble­ment els últims 35 anys amb tots els apa­rells de l'estat al seu ser­vei i que, per ser hones­tos, hau­ria d'haver figu­rat al preàmbul de tot esta­tut d'auto­no­mia. Perquè l'auto­no­mia a Espa­nya sem­pre ha estat una careta, una farsa. Per això ha fra­cas­sat, com ha fra­cas­sat la hipòtesi fede­ra­lista. I per això qual­se­vol pro­posta en aquest sen­tit és paper mullat. Com l'Esta­tut d'Auto­no­mia.