Escric per tu

Es nota molt quan algú escriu per escriure, com també és evi­dent qui fa alguna cosa pel sim­ple fet de pas­sar el tràmit. Són el club de la gent que mai deixa pet­jada, són aquells que viuen per viure, que estan qui­ets men­tal­ment, que mai s'impli­quen, són els que no hi posen l'ànima. En canvi es nota, i molt, quan algú escriu perquè t'alcis de la cadira, perquè aca­bis amb les teo­ries, perquè dei­xis de pen­sar i actuïs, perquè ho inten­tis, perquè si ho desit­ges ho has d'inten­tar. És molt clar quan algú apel·la a tu, perquè obris les por­tes, perquè siguis honest, perquè no t'arron­sis i, cer­ta­ment, no saben si sor­tirà bé, però t'ani­men a pro­var-ho, perquè aquesta és l'única manera de conèixer les res­pos­tes.

Suposo que tots escri­vim perquè res­so­nin les nos­tres con­vic­ci­ons, per endreçar les idees, escri­vim per un ideal i, és clar, també ho fem per algu­nes per­so­nes. Et seré franc, jo aquest arti­cle el faig per tu, perquè la música segueixi sonant, perquè la teva ria­lla em fa vibrar, perquè tinc la intuïció que asso­li­rem el que volem, perquè el futur

l'atra­pa­rem. Escric per tu, per recor­dar-te que a vega­des sem­bla que anem a poc a poc, però és que volem arri­bar tan lluny… Escric per tu, perquè desitjo que tin­guis el que merei­xes, i és que t'ho merei­xes tot. Escric per tu, perquè comen­cis el teu viatge i no l'aca­bis mai. Escric per tu, ja que aviat seràs amb nosal­tres i cami­na­rem junts, cap allà on tu vul­guis dur-nos, tinc tan­tes ganes de veure't... Escric també per vosal­tres dos que m'ompliu d'ale­gria, perquè sou tan bonics. També escric per vosal­tres, per tot el que m'heu ense­nyat. Escric per vostès que ja no hi són, però són amb mi. Escric per nosal­tres, perquè sem­pre farem pinya. Escric per tu, per donar-te les gràcies.

Faig aquest escrit per tu, perquè et cen­su­ren i vull dir-te que ets les nos­tres ales, escric per fer-te pre­sent. Escric perquè no aban­do­nis mai els nos­tres som­nis. Aques­tes línies són per tu, perquè ens vas ense­nyar a esti­mar aquest país i vas haver de mar­xar quan ana­ven mal dades, escric perquè arribi el nos­tre dia, escric i em guardo unes parau­les a la màniga, per xiu­xi­ue­jar-te-les quan ho tin­guem resolt. Escric per tu, perquè pugis totes les mun­ta­nyes, perquè nadis tots els mars, perquè volis per aquest cel blau que ens emo­ci­ona, perquè siguis el gegant que volies ser, escric perquè no defa­llei­xis i perquè sem­pre tre­pit­gis ben fort la terra men­tre aca­ro­nes els estels. Escric per recor­dar-te els rep­tes que viu­rem ple­gats, pels camins que encara no conei­xem, escric per les victòries que cele­bra­rem, perquè més valents i deci­dits no n'hi deu haver gai­res al pla­neta Terra. Escric per tu, perquè vull mil copes més, perquè ens bevem el futur a Sant Hilari, escric per creure'm que

tot el que fas és de debò.

Escric per tu una nit de diven­dres quan la lluna t'enllu­erna, perquè li tru­quis d'una vegada, perquè li enviïs el What­sapp que mai li has con­tes­tat. Escric per tu, perquè l'espurna sigui incendi, perquè el dubte s'esborri i gua­nyi l'espe­rança. Escric per tu i escric per mi, escric perquè em lle­gei­xis i em cone­guis d'una altra manera, perquè som­ri­guis recor­dant allò que hem vis­cut, perquè sem­pre serem aque­lla tor­nada i, sobre­tot, escric perquè ima­gi­nis tot allò que podem fer i tot allò que podem ser junts. En el fons, escric per tu, per dir-te que no tin­guis por, que sóc aquí.