Un protector

Un jove austríac, estu­di­ant de dret, va dema­nar fa temps a Face­book tota la infor­mació que en tenien. Li va cos­tar, però, insis­tint-hi a través de cor­reus, li va arri­bar tota la infor­mació en un CD amb més d'un miler de docu­ments en PDF que, impre­sos, omplen uns 1.200 folis. La infor­mació només abraça uns tres anys d'acti­vi­tat a la xarxa social. En aquesta docu­men­tació hi ha tots els m'agrada, totes les com­par­ti­ci­ons, tots els gus­tos, totes les fotos, tots els xats, tots els comen­ta­ris. Allò que ho fa encara més inqui­e­tant és que en la docu­men­tació hi va reconèixer dades que havia esbor­rat. O que havia inten­tat esbor­rar: Face­book ho amaga i no ho veus, però les dades hi con­ti­nuen essent. Inqui­e­tant perquè fa pre­sent que hi ha una mena de “gran germà” que ho regis­tra tot, ho con­serva tot i ho con­trola tot sense, a més, con­ce­dir-nos la pos­si­bi­li­tat de l'oblit, de cons­truir la iden­ti­tat sobre les runes del que volem dei­xar de ser. En fi, som uns incons­ci­ents que apor­tem dades amb les quals hi ha qui fa negoci, venent-les a empre­ses, o amb les quals se'ns pot espiar i vigi­lar. O el cas Snow­don no avisa que les grans mul­ti­na­ci­o­nals d'inter­net (com ara Face­book, Goo­gle i Apple) pas­sen infor­mació dels usu­a­ris als ser­veis d'intel·ligència?

El nom d'aquest jove austríac és Max Shrems i pot­ser el recor­da­rem perquè, un cop rebuda la docu­men­tació, va pre­sen­tar una denúncia con­tra Face­book perquè va con­si­de­rar que la xarxa social vul­nera la nor­ma­tiva euro­pea pel que fa a la pro­tecció de dades. La va pre­sen­tar a Irlanda, el país on, per bene­fi­ciar-se d'avan­tat­ges fis­cals amb el con­sen­ti­ment de la Unió Euro­pea, Face­book hi té la seva seu (com Apple i Goo­gle) per a tot el món, excepte en el cas dels EUA i Canadà. Accep­tada la denúncia a Irlanda i havent-se dic­tat pres­crip­ci­ons que Face­book va dir que assu­mia sense fer-ho, el cas ha pas­sat al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea, on fa uns dies es va cele­brar la pri­mera vista del procés. Tant de bo que recordéssim el nom de Max Shrems per haver aju­dat a pro­te­gir la pri­va­ci­tat d'aquests incons­ci­ents que som.