País pervers

Des de fa un parell d'anys, els mit­jans angle­sos no han dei­xat de des­ta­par les cla­ve­gue­res en què es rebol­ca­ven alguns per­so­nat­ges que eren molt popu­lars durant l'ado­lescència de mili­ons de britànics que ja hem tom­bat la cin­quan­tena. Pri­mer, hi havia el cas de Jimmy Savile, el discjòquei popu­laríssim que recap­tava mili­ons de lliu­res per tota mena de cau­ses, inclo­ent-hi dos hos­pi­tals impor­tants. Un cop mort, es va des­co­brir que havia estat un depre­da­dor sexual de ca l'ample que havia vio­lat almenys trenta-una per­so­nes (inclo­ent-hi nens i nenes de poc menys de 10 anys); també havia abu­sat sexu­al­ment de 200 vícti­mes més, mol­tes d'elles als hos­pi­tals que havia aju­dat a finançar, inclo­ent-hi paci­ents immo­bi­lit­zats després de sor­tir dels quiròfans, d'altres de dis­ca­pa­ci­tats i algun cadàver. I ara tenim el cas de Cyril Smith, el dipu­tat libe­ral més popu­lar dels anys sei­xanta i setanta, un home gras i jovial que sor­tia en molts pro­gra­mes de tele­visió (inclo­ent-hi un que pre­sen­tava el seu amic Savile) i solia por­tar samar­re­tes que posa­ven coses com ara “Avui he deci­dit no dinar”: tot un caràcter. Doncs s'acaba de des­co­brir que Smith era un pedòfil per­sis­tent que a par­tir del 1970 va abu­sar de dese­nes de nois d'entre 9 i 14 anys i va assis­tir a diver­ses fes­tes sexu­als amb menors d'edat “en les quals” –afirma la BBC– “també va par­ti­ci­par un mem­bre des­ta­cat dels ser­veis secrets britànics”. Aquest detall podria expli­car per què Smith mai no va ser acu­sat de res en vida, tot i que va ser detin­gut per la poli­cia diver­ses vega­des (un cop, amb imat­ges de por­no­gra­fia infan­til a les but­xa­ques). De fet, tant Savile com Smith –tots dos eren mem­bres d'ordes britànics d'elit i tenien con­tac­tes en els més alts nivells de l'Estat– eren into­ca­bles. Ara mateix estic aca­bant una novel·la en què Angla­terra s'ha con­ver­tit en una immensa secta estra­ti­fi­cada, els ciu­ta­dans més pri­vi­le­gi­ats de la qual fan i des­fan al seu gust. Quan explico aquesta pre­missa als amics, alguns em pre­gun­ten si no n'estic fent un gra massa. Ha!