El doble discurs del PP sobre la moció de Benidorm

Poques vega­des un par­tit havia acu­mu­lat un bagatge tan inco­he­rent entre el que exi­geix fer a la resta i el que prac­tica pel seu compte com el PP valencià en el cas de la moció de cen­sura que ahir va der­ro­car el govern de Manuel Pérez Fenoll a Beni­dorm. És clar que el nou alcalde, Agustín Navarro, ha tro­bat suport en un regi­dor trànsfuga i que això, almenys men­tre exis­tis­quen can­di­da­tu­res amb llis­tes tan­ca­des, trans­gre­deix l'expressió de la volun­tat popu­lar en les urnes. Però ho denun­cia tot esquinçant-se les ves­ti­du­res un par­tit que aca­para amb rotun­di­tat el poder muni­ci­pal al País Valencià i que no més lluny de l'any pas­sat va empa­rar moci­ons de cen­sura de signe con­trari a la Marina, la comarca de Beni­dorm: Dénia, la Vila Joiosa, la Vall de Laguar... I, més encara, ho cri­tica la for­mació que en 1991 va beneir la fosca moció de cen­sura que va per­me­tre a un dels seus, Edu­ardo Zaplana, arri­bar a l'alcal­dia del mateix Beni­dorm, tram­polí des d'on va pas­sar a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana i al govern d'Aznar. En aquest sen­tit, resulta insòlita la com­pa­ració que el pre­si­dent Camps va rea­lit­zar fa uns dies entre la moció d'ahir i la de Zaplana: «Lla­vors no hi havia pacte anti­trans­fu­guisme», va jus­ti­fi­car tran­quil·lament. D'altra banda, no deixa de sor­pren­dre la posició de la secretària d'orga­nit­zació del PSOE, Leire Pajín, durant el procés de ges­tació de la mani­o­bra de Beni­dorm. Sem­bla poc creïble que haja sigut incapaç de para­lit­zar la moció tot i que es trac­tava de la seua pròpia agru­pació i que entre els regi­dors rebels s'hi tro­bava la seua mare. Amb aquest con­sen­ti­ment implícit, Pajín ha desau­to­rit­zat l'inci­pi­ent lide­ratge de Jorge Alarte en el PSPV-PSOE, con­trari a la moció.