Pocavergonyes

L'estafa de Fèlix Millet i companyia al Palau de la Música és escandalosa, immoral i discordant amb una societat com la catalana que ha fet del teixit associatiu una raó de ser, sobretot en els temps d'opressió. Què se'n podia esperar, d'un saltamarges de saló que s'apunta a la FAES d'Aznar? Totes les institucions, començant pel Ministeri de Cultura espanyol i seguint amb la Generalitat, l'Ajuntament, la Diputació, etc., hi van dipositar confiança i diners. S'han fet auditories que no van saber (?) destriar el gra de la palla. Ara surt el síndic de comptes i explica que el 2002 ell ja ho va dir... Com s'explica, tanta desídia, tant mirar cap a un altre costat? L'única explicació seria que molts dels que haurien d'haver advertit que anaven mal dades devien pensar que allò era més o menys normal: que Millet (per què la majoria de cronistes encara el tracten de senyor?) cobrés un sou milionari en euros, que s'atorgués bonus, que tingués Mercedes i xofer, etc. Pensaven, vaja, que entrava dins la normalitat, perquè ells en els seus càrrecs a l'alta política, als consells d'administració, a les caixes, als bancs, a les multinacionals, també tenen cotxe i xofer, un bon sou, etc. Un dels grans avantatges de la crisi és que resitua tothom al seu lloc, treu les màscares, i als qui anaven de farol se'ls veu la catxa. Com pot ser que hi hagi directius que cobren una morterada i que a sobre tinguin carta blanca en les despeses que ni tan sols justifiquen? Com pot ser que hi hagi càrrecs públics que continuen dinant de ganivet i forquilla a compte de l'erari, quan la gran majoria dels mortals vivim amb la carmanyola o el menú de deu euros? Com pot ser que, mentre les empreses han de fer mans i mànigues per pagar la plantilla, l'Ajuntament de Barcelona fitxi Telma Ortiz? Quins deutes hi tenim, amb la corona? No n'hi ha prou, amb la fundació que ens han encolomat a Girona?