Construint

El desgraciat i terrible accident d'aviació d'aquesta setmana que ha causat cent cinquanta víctimes, algunes de les quals eren catalanes i conegudes, a més de la sotragada emocional i el sentiment de solidaritat per a les famílies m'ha fet pensar en un altre fet que la magnitud de la tragèdia ha tapat. Em refereixo a la pèrdua de talent que ha suposat per a algunes empreses el fet que entre les víctimes hi hagués directius i comercials que durant molts anys han voltat per tot el món i han aconseguir el miracle que les seves indústries fossin globals, fent bo allò que el seu món és el món.

D'entre les víctimes, en coneixia una que podria ser la biografia de qualsevol de les altres, i feia més de trenta anys que viatjava pertot arreu per fer que productes, en aquest cas maquinària –catalana i més concretament gironina– es guanyés un lloc enmig d'aquest món tant competitiu.

No sé per quina raó no s'ha dit gaire, però la indústria d'un país és una de les més importants estructures d'estat. La globalització només la guanyem i la guanyarem si som capaços de tenir una indústria potent, moderna, competitiva i amb valor afegit. Només cal mirar qualsevol rànquing i ens adonarem aviat que entre els vint primers països, molts són països relativament petits, però la seva industria els fa grans i els permet competir amb els grans. I per arribar a formar part d'aquest quadre d'honor, cal molt d'esforç, cal tenir gent emprenedora, cal sacrifici i, sobretot, cal perseverança. Quan mirem les dades macroeconòmiques actuals sovint ens omplim de goig quan veiem com de bé van les exportacions i de la capacitat que tenen les nostres empreses per vendre a l'exterior, però és bo que també reconeguem que això ara és possible perquè durant tota aquesta crisi una gran munió de persones han estat treballant, viatjant, fent contactes i obrint mercats arreu, i és bona part d'aquest esforç el que ara ens permet el creixement que tenim. Res s'improvisa ni res és fàcil; tot requereix esforç i normalment aquest és amagat, discret i poc reconegut. Sovint quan parlen de creació de treball replico que seria més adient parlar de creació d'empreses, perquè si no hi ha nous empresaris i noves empreses, l'atur serà una xacra que ens durarà molts anys. La capacitat de creació d'ocupació de les actuals empreses és limitada, per més bon creixement que tinguem; i en necessitem de noves. I si no creem un ambient favorable, serà difícil. La nostra economia és oberta i satisfer el consum intern és fàcil de convertir en important.

De fet, una dada que ens demostra un punt feble nostre és que repunta el dèficit comercial. L'Estat espanyol ha estat molt de temps creixent mentre alimentava la bombolla de la construcció i ja hem vist el cost que ha tingut. En els bons moment de l'especulació ser empresari, amb tots els problemes que comporta, era objectivament de vocació, puix que amb una operació especulativa es podia guanyar més que qualsevol empresari guanyava amb un any de treball, en el cas que tingués beneficis. Però ha estat gràcies a aquesta fidelitat a l'empresa i no a l'especulació que avui podem veure el futur amb més optimisme.

Encara que sembli estrany, construir no sempre és un verb que hem de conjugar positivament, aquesta setmana hem vist l'informe fet sobre l'AVE espanyola i els resultats d'Aena, i la irracionalitat constructora serà un pes feixuc que moltes generacions hauran de portar i potser també serà un exemple d'estudi que podrem oferir a tot el món del que mai s'ha de fer. A més del sentiment de condol a les famílies víctimes de l'accident d'avió, avui també hem de tenir un record per a totes les empreses que l'absurd destí els ha colpit fortament, i el desig que aviat, en la mesura que els sigui possible, es puguin refer.