L'oceà en un got?

Un amic ha tret el tema durant la sobre­taula: “¿Teniu acti­vada l'apli­cació de mòbil que per­met saber en tot moment on és la vos­tra pare­lla?” Ehem! Una amiga, que va per nota, diu: “Nosal­tres, sí. Tant ell com jo tenim el GPS acti­vat.” I remata: “No crec que això ens tre­gui lli­ber­tat. Penso que entre ell i jo hi ha d'haver una trans­parència abso­luta.”

És un fet. Tant en el marc de la pare­lla com en el de la gestió política s'ha impo­sat aquesta nar­ra­tiva, la trans­parència abso­luta. Però és un llen­guatge impos­tor, fona­men­tat en la supers­tició de pen­sar que som com l'Alícia de Lewis Car­roll i que podem tra­ves­sar líqui­da­ment el llin­dar del mirall sense dei­xar la pell en l'ope­ració. Sucum­bim al miratge de “creure que podem pen­sar el que no es pot pen­sar”, diu Witt­gens­tein.

La trans­parència abso­luta és una qui­mera i, en nom de la con­fiança i la cre­a­ti­vi­tat, ni tan sols seria desit­ja­ble. Si hi hagués trans­parència abso­luta en tots els marcs de les rela­ci­ons huma­nes i de poder, la con­fiança no podria exis­tir, perquè la con­fiança pre­ci­sa­ment exi­geix la manca de trans­parència abso­luta, és a dir, la pos­si­bi­li­tat activa d'enga­nyar i cor­rom­pre's. Tam­poc no podria exis­tir la cre­a­ti­vi­tat. Viuríem empre­so­nats en la coti­lla de les bones pràcti­ques, una ortodòxia de grau zero en què qual­se­vol inno­vació o gosa­dia serien sos­pi­to­ses d'infrin­gir el camí decre­tat com a recte. La natu­ra­lesa humana és tèrbola per defi­nició. La cul­tura mateix és una prova en con­tra de la trans­parència abso­luta. Judes Isca­riot ven Crist gràcies a una de les for­mes bàsiques de la cul­tura: l'engany. En la nos­tra època tot­hom pro­met trans­parència abso­luta i tot­hom fa decla­ra­ci­ons de patri­moni per poder demos­trar que durant la seva etapa de gestió gover­na­men­tal no s'enri­quirà il·lícita­ment. Més enllà d'aquest bon propòsit, hi ha una rea­li­tat: el cen­tre s'ha mogut. Ara, tots els mal­fac­tors clàssics que por­tin de cap cor­rom­pre's i abu­sar del poder, estan pro­me­tent trans­parència abso­luta i fan decla­ra­ci­ons de patri­moni. Jo, si volgués enga­nyar la pare­lla, el pri­mer que faria seria acti­var el GPS del meu mòbil.