D'enganys
Dimecres els lectors de Menorca es van despertar amb notícies sorprenents a la portada del diari local. A ells no els va estranyar però algun mitjà peninsular hi va caure de quatre potes: era “el dia d'enganyar”. L'April Fools' Day. La tradició és equivalent al dia dels Innocents, que practiquem el 28 de desembre la resta dels catalans i els espanyols. Es tracta de fer bromes, penjar llufes i divertir-se una estona a còpia de subvertir les regles socials durant un dia en què tot, més o menys, està permès.
La globalització ha fet que cada any se'n parle més, del “dia d'enganyar”. I això és així amb raó. Els Sants Innocents és un costum exclusivament hispà. A la resta del món la celebració és el primer d'abril. Tret d'alguns països americans, tots aquests de parla espanyola, de les Filipines i d'Espanya ningú no celebra els Innocents al desembre. Fins i tot dins de l'Estat espanyol actual hi ha dues illes que tampoc no el celebren: Menorca i Galícia. Menorca, evidentment, perquè quan es va popularitzar la festa era territori britànic i Galícia perquè segueix el costum dels països lusòfons, especialment de Portugal i el Brasil, que també és fer la festa dels Innocents el primer d'abril.
La raó del primer d'abril no és clara del tot però segurament té a veure amb el canvi de calendari. Abans de l'adopció del calendari gregorià el cap d'any era el primer d'abril. Quan es va fer el canvi i el cap d'any va passar a ser el primer de gener se suposa que alguna gent no se'n va assabentar i va continuar celebrant-lo a l'abril, cosa que va esdevenir un motiu de burla i va donar origen a la tradició. Per alguna raó, però, la festivitat no va arrelar a l'Estat espanyol, possiblement per l'aversió típica dels dirigents espanyols al que ve de fora, i finalment es va acabar fent una festa idèntica però pel Nadal. Menorca en aquest sentit va ser l'excepció, ja que l'illa va formar part del Regne Unit entre 1708 i 1782. A Menorca la petjada de la presència britànica a l'illa és important. Des de la forma d'algunes poblacions fins al llenguatge, passant per molts costums, com ara “el dia d'enganyar”, el pes de la tradició britànica és enorme, sobretot si es té en compte que, finalment, no va estar ni un segle sencer sota el domini de la majestat britànica.
