Opinió

La primera ambaixada extraterrestre

La literatura, el cinema, l'art... són un antídot als xarlatans i inventors d'universos estrets en què el que volen és tenir el seu espai a costa de la desesperació d'altres

Ser peri­o­dista com­porta molts pri­vi­le­gis. Ens con­vi­den sovint a actes exclu­sius. A vega­des ens inten­ten sub­or­nar amb ver­si­ons moder­nes de sobres, traduïts en dinars, en pro­pos­tes, en favors. Conei­xem gent espe­cial. Els nos­tres ulls obser­ven rea­li­tats inhòspi­tes. És una bona feina. Hi ha una part encara més fas­ci­nant, i és la dels comu­ni­cats de premsa. Ens omplen la bústia –ara digi­tal– de notícies que se suposa que ens interes­sen. Jo estic situ­ada en l'àmbit soci­o­re­ligiós. O sigui ima­gi­nin la meva safata d'entrada. Hi entra de tot, humà i diví. Com aquesta: “Ufòleg aspira a gover­na­dor per crear la pri­mera ambai­xada extra­ter­res­tre (ovni­ports).” La notícia m'arriba de Puerto Rico. L'ufòleg Ríos ha deci­dit aspi­rar a can­di­dat inde­pen­dent a un càrrec de govern en un altre “món”. La idea és sim­ple: hi ha vida més enllà de la Terra, i s'hi crea la pri­mera ambai­xada on “tots serem iguals davant de Déu i les lleis” jun­ta­ment amb la “bene­dicció” dels “extra­ter­res­tres”. Vostès, arri­bats a aquest punt, ja hau­rien llençat el comu­ni­cat a la pape­rera. Però la part interes­sant ve ara. Les elec­ci­ons tenen data: novem­bre 2016. El nou par­tit TIAD (Todos igua­les ante Dios) es basa en el “comu­nisme social, on no hi haurà rics ni pobres”. No hi haurà mono­po­lis, i tot­hom haurà de tre­ba­llar en allò que se li assigni. Sani­tat i escola gratuïta. I, per des­comp­tat, els diners no exis­ti­rien. Hi hau­ria esglésies i enti­tats riques que paga­rien cases per a gent gran.

Què se'n pot treure, d'una infor­mació com aquesta? Dues con­si­de­ra­ci­ons. La pri­mera, que el paper ho aguanta tot. La segona, que davant de la incer­tesa (i Puerto Rico no està en un moment pletòric), molts xar­la­tans s'apro­fi­ten de la gent. Crisi i espa­vi­lats il·lumi­nats. Tàndem perillós i popu­lista.

Ens pot sem­blar des­pro­por­ci­o­nada i eixe­le­brada, la seva pro­posta. El que no és tan estrany és que algú obri els ulls a la rea­li­tat “para­nor­mal” quan la nor­ma­li­tat exis­tent és dece­be­dora. És com tan­car els ulls: no t'agrada el teu món, n'ima­gi­nes un altre. Res a dir. El que cal­dria obser­var bé, però, és l'auge de pro­fe­tes que, incapaços de tro­bar una ocu­pació, infil­tren el cap de par­dals als més vul­ne­ra­bles. Hi ha qui ho fa amb pro­jec­tes polítics invi­a­bles, pro­me­tent segu­re­tats a atu­rats o pen­si­o­nis­tes. Altres, jugant amb la religió, des de temps ances­trals poderós ins­tru­ment que es pot fer ser­vir per espan­tar i no per ofe­rir espe­rança. També es vol saciar la des­es­pe­ració des del con­sum, inflant el desig, quan sabem que el desig és un pou sense fons.

La vida extra­ter­res­tre que se'ns pre­senta no és un regne atrac­tiu. És d'entrada una vida con­tro­lada, mecànica i sense ambi­ci­ons. Si ens pro­me­ten un futur millor, que per­fi­lin més la ima­gi­nació i no el retorn a un pseu­do­co­mu­nisme apa­gat i mani­pu­la­dor. A vega­des, més que mons para­nor­mals, és més con­so­la­dor inte­ri­o­rit­zar el nos­tre món i assa­bo­rir-lo amb les eines que ments bri­llants ens han ofert ante­ri­or­ment. Perquè hi haurà vida extra­ter­res­tre, pot­ser, però el que és clar és que hi ha hagut vida, i molta vida, abans que nosal­tres, i en tenim pro­ves. La lite­ra­tura, el cinema, l'art... són un antídot als xar­la­tans i inven­tors d'uni­ver­sos estrets en què el que volen és tenir el seu espai a costa de la des­es­pe­ració d'altres. Jo, a l'ufòleg, ja l'he situat al cor­reu no desit­jat. Espero que no pro­li­fe­rin indi­vi­dus com ell, que ens vol­drien enviar a para­di­sos impos­si­bles. Fins ara les àvies deien “hi ha de tot, en aquest món”. Ara hau­ran d'afe­gir, amb un posat trans­cen­dent: “I a l'altre.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.