Els altres

La importància del condicionament social en les nostres vides ja va quedar clara amb el que es considera el primer text escrit, el Codi d'Hammurabi, un text de normes. En aquest sentit han crescut i s'han multiplicat d'una manera evangèlica. Avui en dia tenim normes per a tot i per a qualsevol cosa. Mai com ara els juristes havien estat tan a prop de la ciència. Les lleis són cada vegada més interpretatives, i per tant, en segons quin sentit, més allunyades de la justícia i, fins i tot, sovint del seny. I això si ens referim a les escrites, perquè les normes que no són subjecte de regulacions, i que són les que més ens afecten, poden ser tan constructives o destructives com les que elaboren els juristes més il·lustres i brillants. La llei del més fort, la llei de l'embut o la llei del silenci massa sovint s'acaben imposant entre els racons i les giragonses dels enrevessats textos normatius. I això passa tant en els sistemes purament legislatius com a llocs, com els EUA, on gairebé tot depèn de la jurisprudència, dels precedents. Cada comunitat estableix unes normatives de comportament pròpies. On potser es veu més clar és en el comportament de la gent de ciutat en comparació amb la dels qui viuen en pobles més o menys petits o dels qui pertanyen a una o altra escala social. Als pobles es riuen sovint dels costums i el poc coneixement que té del món rural la gent de ciutat. A la ciutat hi ha el tòpic de dir pagès com a sinònim de curt de gambals. És evident que no pot ser que l'Illa Diagonal sigui un camp de pastura, com no seria lògic que fessin un cinturó de ronda amb quatre carrils per banda a Pardines. L'home de poblacions reduïdes ha après, per força, a conviure amb la solitud del seu entorn, mar, muntanya, prat o secà. L'home de ciutat la troba només canviant de barri i, en alguns casos, fins i tot de carrer. I paradoxalment, als llocs més aïllats, als pobles més petits, se sol castigar l'incompliment de les normes no escrites amb, precisament, l'aïllament. Llocs on encara subsisteixen els malnoms, o motius, com en deien, dels descendents a qui li havien atribuït els veïns. Molt pocs fan referència a cap virtut, la majoria són de caire despectiu. Es fa difícil imposar certa dignitat si et diuen l'Ensumafigues, per exemple. En una ciutat és difícil esgotar tots els racons on refugiar-se; als pobles, a vegades, no hi ha cap lloc on amagar-se. Són les normes.