On sou?

Pro­veu d'assi­mi­lar musul­mans amb ter­ro­ris­tes i els tri­bu­nals morals de sem­pre se us tira­ran al damunt. I amb raó: que tots els giha­dis­tes siguin musul­mans no vol dir que tots els musul­mans siguin giha­dis­tes. De la mateixa manera, que tots els cor­rup­tes siguin polítics no vol dir que tots els polítics siguin cor­rup­tes. Ara bé, pro­veu de vin­cu­lar sobi­ra­nis­tes amb giha­dis­tes i els matei­xos tri­bu­nals morals mira­ran cap a una altra banda. Més sorollós que l'aber­rant relació esta­blerta pel minis­tre Fernández Díaz entre els que volen l'Estat Islàmic i l'Estat Català és el silenci d'aquells que abo­mi­nen de les gene­ra­lit­za­ci­ons de col·lec­tius. Està científica­ment demos­trat que estig­ma­tit­zar per­so­nes aple­ga­des sota una eti­queta pro­voca una reacció pro­por­ci­o­nal a l'Omertà ver­go­nyant que estem vivint aquests dies. Què costa sor­tir i dir: “No com­brego amb l'inde­pen­den­tisme però és un movi­ment pacífic i democràtic que res té a veure amb el ter­ro­risme isla­mista.”? De la mateixa manera que no són pales­tins però sur­ten en defensa seva cada cop que hi ha un atac d'Israel, o que no són nepa­le­sos, però con­dem­nen cada atac de la Xina sobre el Tibet, tam­poc pas­sa­ria res per, sense ser de l'este­lada, tren­car una llança en con­tra de la infàmia. Què diria Miquel Iceta si digues­sin que el PSC està ple de Bus­tos? Què deia Ada Colau cada cop que acu­sa­ven la PAH de vio­lenta pels escrac­hes? Un sim­ple repàs als arti­cles i tuits de l'última set­mana per­met com­pro­var el silenci cla­morós d'Iceta i Colau, per posar dos soro­llo­sos exem­ples. On sou? A qui li interessa el vos­tre silenci? A qui bene­fi­cia ser còmplice, per omissió, d'aquesta com­pa­ració? Par­leu, ni que sigui per no dei­xar òrfena gent de les vos­tres res­pec­ti­ves cases: hi ha molta més gent al PSC, la PAH i Unió sim­pa­tit­zant amb els qui s'aga­fen les mans que no pas amb els que les tallen.