Fent memòria

La memòria és la facul­tat més pre­ci­osa que té l'home, encara que no sigui la més pre­cisa, va escriure Miquel Pai­rolí al die­tari Pai­satge amb fla­mes, publi­cat ara fa exac­ta­ment 25 anys. És un lli­bre cuit a foc lent, i amb inter­mitències, al llarg dels anys 80. Fruit de l'atzar, o d'un propòsit inde­ter­mi­nat que es con­fi­gura len­ta­ment i acaba per impo­sar-se. Pai­rolí, que va excel·lir com a die­ta­rista i arti­cu­lista, no es veia fent un die­tari, però va deci­dir escriure'l com a exer­cici d'escrip­tura perquè el peri­o­disme no li dei­xava prou temps per empren­dre cap pro­jecte apa­rent­ment més ambiciós. Vam fer sort. Pri­mera, perquè poc després va deci­dir que ningú li roba­ria mai més el temps que li exi­gia la lite­ra­tura, i es va que­dar al lloc “que cor­res­pon a un escrip­tor”: a casa, on el món ja arriba ine­vi­ta­ble­ment per mil fines­tres, “amb roba còmoda i envol­tat dels seus lli­bres”. Segona, perquè el model va fer forat. L'any 1999 publi­cava L'enigma, un altre die­tari sense dates que tenia com a fil con­duc­tor “l'únic pos­si­ble: el pas de l'any, encara que un any en pugui con­te­nir molts”. Octu­bre, edi­tat l'any 2010, segueix el mateix patró. Dels dis­set lli­bres i uns quants milers d'arti­cles que va publi­car, pot­ser els die­ta­ris són l'obra cimera.

La memòria és la facul­tat més pre­ci­osa que té l'home, encara que no sigui la més pre­cisa, i tor­nar a l'obra d'un autor és reforçar la memòria que en tenim i con­ver­sar-hi. Com ens va dir Que­vedo: “Vivo en con­ver­sación con los difun­tos / y escucho con mis ojos a los muer­tos.” Els morts, perquè d'ells venim i com ells serem, deia en Miquel, que va tro­bar con­ver­ses esti­mu­lants en Mon­taigne, Marc Aureli, Epic­tet, Espriu, Lam­pe­dusa, Pla, Vinyoli, Tei­xi­dor i en la terra que llau­rava amb les eines del pare i de l'avi, i ens els acosta a tots en els seus tex­tos.

Aquest any, al desem­bre, com­pli­ria 60 anys. En fa 25 que va publi­car el pri­mer die­tari. De fet, no calen pre­tex­tos per fer memòria: tenim prou motius i prou valu­o­sos per no neces­si­tar-ne. Per això, aquesta diada de Sant Jordi, l'Ajun­ta­ment, la Casa de Cul­tura i la Uni­ver­si­tat de Girona con­vi­den a recor­dar-lo amb una lec­tura pública d'home­natge oberta a tota la ciu­ta­da­nia a la plaça del Vi (11-14 h). Serà un recor­da­tori col·lec­tiu, oportú, i neces­sari, i en vin­dran d'altres, però sobre­tot ens cal con­ver­sar-hi en pri­vat, amb calma, amb la per­se­ve­rança dis­creta, però con­tumaç d'una alzina. Si el temps ens ho ha d'arra­bas­sar tot, no li ho posem fàcil.