La ‘road trip'

Hillary Clin­ton s'ha estre­nat com a can­di­data a la Casa Blanca fent el que ara diuen que són cam­pa­nyes de petit for­mat. La d'ella els ame­ri­cans l'han bate­jada com la road trip. Clin­ton s'ha atu­rat en algu­nes gaso­li­ne­res, ha fet cua per poder pren­dre un cafè, ha com­par­tit toc, con­versa i taula de bar amb gent cor­rent, tal com també diuen ara alguns mit­jans de comu­ni­cació. Que jo sàpiga ningú no ha dit o no ha escrit encara que, a més, era gent nor­mal. Segur que escri­vint gent cor­rent pen­sen que ja en fan prou. No sé si vostès con­si­de­ren que són gent cor­rent, però a mi em sem­bla que poden començar a pen­sar-ho si són gent d'aque­lla que va al bar amb ame­ri­cana i cor­bata com el senyor cor­rent que veig a la foto d'un diari escol­tant amb un interès, diguem-ne, d'alumne apli­cat la llauna que li fum la Clin­ton. I si es dóna el cas que són senyo­res, a mi em sem­bla que poden començar a ser senyo­res cor­rents si van al bar aca­ba­des de sor­tir de la per­ru­que­ria i ben pre­dis­po­sa­des a acom­pa­nyar el seu marit el dia que va al bar i es troba la Clin­ton. Si és així, per tal de poder aca­bar essent una pare­lla del tot cor­rent, sobre­tot no es dei­xin el nen. Pel nen que hi ha a la foto, veig que han d'aga­far el nen de deu anys. Si aga­fen el que en té menys, a mi em sem­bla que no cola. I si s'equi­vo­quen i fan que els acom­pa­nyi l'ado­les­cent, jo suposo que hi haurà el perill que la gent cor­rent que el vegi a la foto pensi que el noi ja és un xic ganàpia per anar al bar amb els pares. Sí, seria con­tra­pro­du­ent. No pot ser gaire cor­rent aque­lla pare­lla que s'endú l'ado­les­cent al bar i el fa seure amb ells a la taula. La gent pen­sa­ria: “Què li passa a aquest noi que, en comp­tes d'anar amb noies, encara va amb els papes?” Deu anys, doncs, és l'edat ade­quada. Dotze, a tot esti­rar. Escol­tarà la Clin­ton amb el mateix interès que el seu papa i la seva mama. A la foto, però, veig que l'única que pren alguna cosa és la Clin­ton. Té un cafè amb got de plàstic estil Star­bucks i, al cos­tat, un got d'aigua per si s'engar­gussa. Els altres no pre­nen res. Què li passa a la gent cor­rent que va al bar, que es troba la Clin­ton i que no pensa que ha anat a aquell bar perquè volia beure alguna cosa? I què li passa a la Clin­ton que con­vida la gent cor­rent a seure a la seva taula i no recorda que aque­lla gent ha anat al bar per fer un toc? No els podia con­vi­dar ja que són tan cor­rents? Per a ells dos, que­da­ria bé un cafè; per al nen, una coca-cola de llauna. O això de la coca-cola no que­da­ria prou bé? Ai, no sé, no sé: la gent cor­rent és tan cor­rent que neces­sita ser ben cor­rent per poder sem­blar-ho, a més de ser-ho, que, si no, deixa de ser cor­rent i passa a ser gent rara.