Ens trobem

Fa unes set­ma­nes aquest espai ser­via per par­lar dels homes a par­tir del lli­bre de relats de Vidal Vidal Una casa blanca i altres cases (Pagès Edi­tors). Avui és el torn de les dones. L'escrip­tora Teresa Muñoz pre­sen­tava ahir a la lli­bre­ria Case­lles de Lleida la seva pri­mera novel·la, Com si fos ahir (Ams­ter­dam). Dels homes de mit­jana edat de Vidal, en crisi, per­ple­xos per la fi de la joven­tut i l'arri­bada de la madu­resa, incapaços de dedi­car-se una mirada ten­dra i intros­pec­tiva perquè no han estat ense­nyats per a això sinó per tirar enda­vant fins a tro­bar de mor­ros el mur de la rea­li­tat a davant, pas­sem a una pro­ta­go­nista, la Sabina de Com si fos ahir, que resulta ser tot el con­trari: una dona jove, en la mitja tren­tena, para­lit­zada a les por­tes d'una crisi que en un pri­mer moment ens sem­bla sim­ple­ment sen­ti­men­tal, la fi d'una relació de pare­lla d'orígens ado­les­cents perquè ja s'està entrant en la madu­resa. Per arren­car la Sabina del seu estat d'estu­pe­facció, Teresa Muñoz la fa posar davant d'una psicòloga, la qual li va desen­tra­nyant en diver­ses capes l'ori­gen exacte del seu males­tar i la seva paràlisi.

Però, a mesura que avança la història, des­co­brim que la rea­li­tat és molt més inqui­e­tant, i el que pen­sa­ven que era una novel·la de retrat psi­cològic de les dones joves urba­ni­tes en crisi esdevé alguna cosa més. Sem­pre hi ha d'haver alguna cosa més. La pro­ta­go­nista ho des­co­neix, però els lec­tors anem intuïm a poc a poc que hi ha una ombra al fons de la història que a poc a poc s'anirà des­ve­lant. La novel·la es trans­forma de sobte en una trama fosca, inqui­e­tant, que no podem parar de lle­gir fins a desen­tre­llar-la com­ple­ta­ment.

La història de la Sabina és tan per­so­nal i com­plexa que no ser­veix per fer gene­ra­lit­za­ci­ons sobre les dones de la mitja tren­tena en crisi. Però pre­ci­sa­ment aquesta com­ple­xi­tat i sin­gu­la­ri­tat és el que carac­te­ritza l'uni­vers femení que Teresa Muñoz retrata. Entre els homes de Vidal, tan con­cen­trats a fer que s'obli­den del ser, i la Sabina de Muñoz, sobre­ex­po­sada al ser, la huma­ni­tat fa temps que dóna tombs i girs i més tombs i, de tant en tant, ens tro­bem.