Ho té tot de cara, Hillary?

Final­ment Hillary Clin­ton ha anun­ciat el que tots sabíem: que con­cor­rerà a les elec­ci­ons a la pre­sidència dels Estats Units que tin­dran lloc el pri­mer dimarts després del pri­mer dilluns de novem­bre de l'any vinent –que als ame­ri­cans això de les tra­di­ci­ons els encanta–. La gran pre­gunta és si Hillary Clin­ton està o no en dis­po­sició de ser la pri­mera dona pre­si­denta del país, enca­de­nant d'aquesta manera dues pre­sidències històriques: un afro­a­me­ricà i una dona. Per a arri­bar-hi ha de superar una llarguíssima cam­pa­nya elec­to­ral amb dues para­des prin­ci­pals. Pri­mer ha de gua­nyar-se el dret a ser la can­di­data dels demòcra­tes i després haurà d'enfron­tar-se al can­di­dat repu­blicà. Pel que fa al bàndol demòcrata hi ha pocs dub­tes de qui ningú no podrà aspi­rar a enfron­tar-s'hi. És cert que els Clin­ton sem­pre aca­ben tenint un pro­blema d'escàndol o un altre i ja hi ha debats sobre la taula, rela­ci­o­nats per exem­ple amb el finançament de la seua fun­dació per governs estran­gers. Pel que fa a l'enfron­ta­ment poste­rior amb els repu­bli­cans la cosa és més com­plexa. Hillary té grans punts a favor –entre els quals ser dona i el fet que ja toca que hi haja una dona pre­si­denta–. Però també té grans punts en con­tra. Genera odis reco­ne­guts. Té gent molt fanàtica seua però té gent molt fanàtica també en con­tra seu. D'alguna manera la bata­lla més difícil que tindrà serà llui­tar con­tra la seua pròpia cari­ca­tura. Perquè les elec­ci­ons naci­o­nals no les gua­nya mai un dels dos par­tits anant sol. Les elec­ci­ons les gua­nya el par­tit que és capaç d'atreure més swing voters, aquesta pecu­liar expressió que fa referència als elec­tors que dub­ten i trien en cada cas i no per fide­li­tats intrínse­ques. Hillary això ho sap i per això ha sorprès ja d'entrada amb un model de cam­pa­nya con­tin­gut i ple de pica­de­tes d'ulles. Va tren­car la tra­dició i no va fer una roda de premsa per anun­ciar la seua decisió. Va publi­car en canvi un vídeo molt estu­diat on el “nosal­tres” passa per damunt del “jo”. I ha renun­ciat als des­plaçaments en avió, de moment, per afa­vo­rir la fur­go­neta i el con­tacte de prop. Però si serà prou o no això per a con­tra­res­tar les manies ho ani­rem veient al llarg d'aquest any i mig que ens queda fins a la nit elec­to­ral.