Banderes dels nostres pares
De vegades els periodistes estrangers que intenten explicar el que succeeix a Catalunya als seus lectors no aconsegueixen copsar de manera integral el procés cap a la independència. El resultat pot ser una visió esbiaixada, molts cops influenciada per les accions de comunicacions de la diplomàcia espanyola (gairebé sempre barroeres i primàries). Sortosament, també exerceixen la seva influència als mitjans estrangers membres destacats de la diàspora catalana, que coneixen de primera mà l'evolució històrica i política de Catalunya, i saben que estan cridats a exercir un paper fonamental en la difusió internacional del fet català.
Un exemple ben concret és el del mexicà Marcelino Perelló. Professor de la UNAM, comentarista radiofònic i columnista setmanal del diari Excélsior. En aquest darrer mitjà va publicar dies enrere una columna amb el títol Amor a la pàtria, en què explicava als lectors mexicans el significat del full de ruta acordat a Catalunya: “Ha tingut lloc un fet històric que amenaça de canviar el destí de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i potser del món sencer. Les forces separatistes catalanes han aconseguit un acord en virtut del qual les eleccions del 27-S seran considerades plebiscitàries.” A continuació en detallava les conseqüències: “Qui voti per les formacions sobiranistes hauran optat per la independència. Aquests partits, si obtenen la majoria, declararan la independència de l'Estat espanyol. No és poca cosa. El món sencer s'estremirà. Serà la primera nació del món occidental que se n'allibera des de fa pràcticament un segle.” Finalment, posava en context el procés: “Els catalans van perdre la seva llibertat fa exactament tres segles. Els mateixos que Mèxic va estar sota el domini espanyol.”
No és casual el coneixement que Perelló té del que passa a Catalunya. Va ser professor de la UAB entre el 1977 i el 1985, quan va haver d'exiliar-se de Mèxic. A més, és el fill de Marcel·lí Perelló i Domingo, un dels líders del Complot del Garraf que va voler eliminar el rei Alfons XIII. El seu pare també va patir l'exili després del 39 i va morir a Mèxic l'any 1961, lluny de la seva terra. Com tants i tants catalans de la diàspora, va saber transmetre als seus fills l'amor a la pàtria.
