Mut mot

Arribar a Madrid els anys 90 i veure que molts bars tenien a la porta
un cartell dient que servien vermut de Reus, va ser com una bufetada. Nascut a Vila-seca, feia una descoberta d'un producte que tenia al costat de casa i que la ciutat bressol no lluïa. La cosa s'ha girat com un mitjó. Ara a Reus hi ha un Museu del Vermut, que recupera la memòria, la dels Yzaguirre, Miró, Iris (De Muller) o els Rofes, una marca reusenca que ha transformat els seus cellers en restaurant. El Museu del Vermut acull la col·lecció de Joan Tàpia, la més gran que hi ha al món sobre aquesta beguda. I Vadevi.cat hi ha promogut el primer concurs Vinari sobre vermuts. Tot plegat confirma que després del gintònic, el vermut ha esdevingut tendència. Es recupera la tradició dels nostres pares i avis, i a més no cal estar en mans dels italians. Els vermuts catalans, de Reus, Falset, Batea, Gandesa, la Conca de Barberà, Tarragona, Barcelona (on fa 150 anys es va fer el primer: el Perucchi) permeten fer aquest ritual, assumit com un tic de modernitat amb els vins del país. Ara fer el vermut és hipster.

A Girona, i a Olot, en la prèvia de Sant Jordi han donat càrrega literària a la tradició dominical del vermut. I posats a jugar amb les paraules, de fa dos anys, es fa el Ver Mot. Un certamen capaç de concentrar en una mateixa taula Petros Màrkaris, Rafael Chirbes, Luis Goytisolo, Jorge Herralde, o Núria Perpinyà, Joan-Lluís Lluís, Marina Espasa i Mar Bosch, o Sorj Chalandon i la seva quarta paret , per esmentar una part d'un programa ambiciós i reeixit, aquest any amb l'eix de la ciutat com a font d'inspiració. Segur que l'esca del festival Mot ha animat els lectors a buscar i regirar entre llibreries i biblioteques. Un estil de vida que passi per buscar una terrassa, un bon sol, un vermut i fer-la petar sobre llibres, sobre el que està escrit i el que es va reescrivint, sobre els comprats, llegits o llistats, hauria de servir per aprendre a perdre's, tan necessari com aprendre a orientar-se.