800 morts +1

Què tenen en comú els més de 800 immi­grants ofe­gats en el recent nau­fragi al Medi­ter­rani i l'assas­si­nat de dilluns pas­sat d'un pro­fes­sor a Bar­ce­lona? La late­ra­lit­zació dels morts, l'intent de rele­gar a un segon pla les vícti­mes prin­ci­pals d'aques­tes dues tragèdies. Els governs, per defi­nició, ten­dei­xen a auto­blin­dar-se. I per això pre­nen deci­si­ons no només ori­en­ta­des a “millo­rar la soci­e­tat” (lema bonic entre els lemes més bonics), sinó també a garan­tir la seva pròpia per­vivència com a poders. Els governs van res­pi­rar més tran­quils quan tots els indi­cis començaven a apun­tar que el cas de l'avió esta­ve­llat fa poc als Alps no res­po­nia a un atemp­tat ter­ro­rista, sinó a la ini­ci­a­tiva cri­mi­nal d'un copi­lot afec­tat per una depressió. Con­jur asso­lit: la tragèdia de Ger­manwings no qüesti­o­nava les estruc­tu­res soci­als i de poder. En canvi, l'assas­si­nat del pro­fes­sor Abel Martínez i els més de 800 morts en un sol nau­fragi són casos que reves­tei­xen una sin­gu­la­ri­tat pre­cisa: col·loquen la soci­e­tat i els poders davant d'un mirall molt incòmode, un vidre que reflec­teix misèries cons­ti­tu­ti­ves. Per això els minis­tres de la UE, els matei­xos que no s'han com­mo­gut davant el dego­teig inces­sant d'immi­grants morts al Medi­ter­rani, ara han tre­mo­lat quan la xifra d'ofe­gats pujava a 800. El motiu d'aquesta reacció és nova­ment la lògica auto­pro­tec­tora del poder. Per això mateix, en l'assas­si­nat del pro­fes­sor, de seguida es va diagnos­ti­car que l'assassí havia patit un brot psicòtic. Un cop més l'ali­e­nació men­tal s'eri­gia en mesura de l'excepció i, per tant, en prova capi­cu­lada de la bona salut de la nos­tra soci­e­tat i dels nos­tres poders. En aquest con­text, el mort començava a fer més nosa que no pas el viu. Per això es va par­lar més de la reha­bi­li­tació del noi que no pas de la vida segada del pro­fes­sor. Per això la con­se­llera Rigau ja ha anun­ciat que el noi estarà 2 o 3 anys en un cen­tre de menors i que després s'anirà rein­te­grant pro­gres­si­va­ment a la soci­e­tat i que, això sí, no sem­bla acon­se­lla­ble matri­cu­lar-lo al mateix ins­ti­tut (!). Són pers­pec­ti­ves de futur pari­des amb fòrceps, però que no poden suplan­tar la neces­si­tat impe­ra­tiva d'un exa­men rigorós en clau de pre­sent.