Molts llibres, poca Lectura

Ale­gria, satis­facció, recu­pe­ració... Encara en plena res­saca de la cele­bració de Sant Jordi, tot són feli­ci­ta­ci­ons perquè hi havia més gent, es van ven­dre més lli­bres i també més roses. Fins i tot, sem­bla que més del pre­vist, de manera que s'hau­ria con­so­li­dat la tendència a la recu­pe­ració ini­ci­ada l'any pas­sat. Ben mirat, només calia pas­se­jar-se pels car­rers per veure que efec­ti­va­ment Sant Jordi és una de les millors fes­tes de l'any i que en aquesta ocasió hi havia motius per sen­tir-se exul­tant. Milers de per­so­nes de totes les edats amb el cor­res­po­nent lli­bre a la mà, que vol dir milers de lli­bres venuts. En un dia tan espe­cial no importa si es tracta de best-sellers o d'obres d'autors mediàtics o de per­so­nat­ges famo­sos de dub­tosa qua­li­tat o, fins i tot, de polítics. El que compta són els milers de giro­nins, i cata­lans, que dijous van deci­dir fer el gest de com­prar, com a mínim, un lli­bre. Una altra cosa és què pas­sarà després amb aquest lli­bre. Malau­ra­da­ment, la majo­ria es que­da­ran en algun racó o lleixa de casa acu­mu­lant pols i espe­rant que algú es digni a lle­gir-los. Això és el que els espera si hem de fer cas de les estadísti­ques que ens diuen que un de cada tres giro­nins no lle­geix mai, que un de cada qua­tre ho fa de tant en tant i que només un de cada cinc ho fa cada dia. Els prin­ci­pals motius per no fer-ho són la falta de temps, la falta d'interès i els pro­ble­mes de vista. No cal ser massa espa­vi­lat per veure que sonen a excu­ses de mal paga­dor. Excepte en el cas de la falta d'interès, ja que com a mínim la per­sona des­in­te­res­sada reco­neix sense embuts que això de la lec­tura no li fa ni fred ni calor. Evi­dent­ment, ser afi­ci­o­nat a la lec­tura no és cap obli­gació. Però és una llàstima que tants giro­nins, repe­teixo que segons les estadísti­ques, dei­xin pas­sar l'opor­tu­ni­tat de gau­dir de la lec­tura, un dels moments més deli­ci­o­sos, gra­ti­fi­cants i pla­ents del dia. Pot­ser no cal anar tan lluny com Ciceró, a qui atri­bu­ei­xen la cita que una llar sense lli­bres és com un cos sense ànima. Aposto més per Jorge Luis Bor­ges, que es va ima­gi­nar que el paradís seria algun tipus de bibli­o­teca. Ja no es tracta de dis­cu­tir si els lli­bres ens fan més savis o no, sen­zi­lla­ment ens fan gau­dir, somiar, ima­gi­nar, conèixer, viat­jar, tole­rar, enten­dre, com­par­tir... Costa ima­gi­nar-se que encara hi hagi tanta i tanta gent que s'ho vul­gui per­dre.