Llegim per viure

Diuen que lle­gir ens fa més lliu­res i en ter­mes gene­rals és així. Quan davant una sèrie de dades tex­tu­als un pren una decisió i vol estar segur que aquesta no està con­di­ci­o­nada pel que li diuen els altres, ales­ho­res és quan ha de saber inter­pre­tar cor­rec­ta­ment el mis­satge que haurà lle­git.

Però ¿què vol dir lle­gir, i per a què ser­veix? Lle­gir és un hàbit més en les cul­tu­res alfa­be­tit­za­des, com ho és també nedar, córrer, par­lar, escriure, escol­tar, veure una pel·lícula... Lle­gir, doncs, és saber des­co­di­fi­car un text escrit; és, doncs, saber-lo enten­dre, sem­pre que aquest text esti­gui ben redac­tat, i això vol dir que l'autor ha codi­fi­cat les idees amb un estil que a l'era de la inter­net de les coses podríem qua­li­fi­car d'ami­ga­ble.

Al segle XXI la diver­si­tat de tex­tos és ben notòria a la cul­tura occi­den­tal: arti­cle d'opinió, edi­to­rial, carta, repor­tatge, notícia, entre­vista; conte, novel·la, tea­tre, poe­sia; mis­satge de mòbil, cor­reu electrònic, text web... són només alguns dels exem­ples que tenim a l'abast. El gènere poètic, però, és pro­ba­ble­ment el regis­tre que més trenca les estruc­tu­res sintàcti­ques con­ven­ci­o­nals, perquè l'objec­tiu del poeta –com també del pro­sista– és sug­ge­rir, no pas dir, és esmi­co­lar el pen­sa­ment lineal, és revo­lu­ci­o­nar l'espe­rit més metòdic, és trans­gre­dir les nor­mes. Lle­gim poe­sia amb ulle­res de sol, perquè els jocs de parau­les, les imat­ges, les metàfores no ens danyin el nos­tre sis­tema de des­co­di­fi­cació més habi­tual.

Quan lle­gim des­gra­nem per com­pren­dre la suma de sig­ni­fi­cats que ens arri­ben al cer­vell, una suma que no és pas lineal sinó concèntrica, on les idees es van agru­pant, inter­con­nec­tant, per con­fi­gu­rar un uni­vers semàntic a par­tir del qual, després, gene­rem opinió.

¿I quina relació té l'hàbit de lle­gir amb l'hàbit de nedar o de córrer, per exem­ple (a part de la necessària com­bi­nació d'exer­ci­tar cos i ment)? Doncs una de tan sim­ple com apli­car-hi la dis­ci­plina com a com­po­nent fona­men­tal per a la cre­a­ti­vi­tat. Pot sem­blar para­do­xal que fem ser­vir ruti­nes per ser cre­a­tius, però són recur­sos bàsics si després volem ser ple­na­ment autònoms i lliu­res. Quan cor­rem una cursa de mun­ta­nya ho podem fer de dues mane­res: la pri­mera opció és patint tota l'estona i la segona gau­dint de totes les sinu­o­si­tats del recor­re­gut (cor­ri­ols, pis­tes, vege­tació, ani­mals, cli­ma­to­lo­gia...).

Per arri­bar a la segona opció, ens cal molt d'entre­na­ment, i amb la lec­tura ens passa el mateix. Neces­si­tem entre­nar-nos, i per jus­ti­fi­car aquest exer­cici, que hau­ria de ser diari, hem de saber quins bene­fi­cis ens aporta l'acte de lle­gir. Podem enu­me­rar els bàsics: aug­men­tem el voca­bu­lari per­so­nal, ens expres­sem millor, ente­nem mis­sat­ges més com­ple­xos, acti­vem la reflexió i la con­cen­tració, ampliem el nos­tre camp de conei­xe­ments..., i deci­dim perquè som més lliu­res.

Afe­gim-hi també altres bene­fi­cis, com ara la força ima­gi­na­tiva de poder trans­por­tar-nos a països exòtics i llu­nyans, endin­sar-nos en una aven­tura i ser-ne els pro­ta­go­nis­tes, o també valo­rar un pro­jecte d'una empresa i poder fer-ne un informe, o gau­dir d'un nivell excel·lent d'abs­tracció o de síntesi que ens per­metrà opti­mit­zar els recur­sos per als nos­tres objec­tius empre­sa­ri­als o de negoci.

Lle­gir no tan sols ens fa més lliu­res i més autònoms, sinó que ens fa sen­tir vius, i aquest acte tan noble el podem fer de dues mane­res: tre­pit­jant els més febles o defen­sant-los de totes les injustícies soci­als. Jo sem­pre optaré per la segona opció, perquè lle­gir hau­ria de ser sinònim de viure solidària­ment.