Barcelona d'amor i de gintònics

TV3 busca reconciliar-se amb el públic amb el qual va créixer o, millor, busca atraure aquella audiència que se li escapa. I Cites és un bon intent. Sempre és bonic, l'amor, i llueix molt més quan el situem a la Barcelona dels gintònics i dels lunch bars. I Pau Freixas, el director, ha sabut, com a mínim en el primer episodi, trobar aquell equilibri tan difícil en el gènere i no caure en els paranys de felicitat absoluta d'una comèdia romàntica o en l'oposat de l'erotisme més vulgar. Cites es prestaria a la cursileria dels bombons, però aquí ho arreglem amb cops de realisme, girs al final i diàlegs amb voluntat lubricant. Després de repassar el coll buscant un lloc per deixar-hi marca, el tatuador de cor estovat diu: “No et deixaré agafar la moto amb dos gintònics.”