Ned Ludd

“Hem sabut que vostè és el responsable d'aquestes detestables màquines de filar. (...) Si no les destrueix abans de final de la setmana que ve, enviaré almenys 200 homes perquè ho facin ells.” Aquest és el fragment d'una carta signada per Ned Ludd, un personatge inexistent, que va donar nom al ludisme, la lluita dels obrers contra les màquines, que a Catalunya té el seu moment més significatiu en la crema de la Fàbrica Bonaplata a Barcelona el 1835, però que va tenir el seu origen a la Gran Bretanya el 1811. En absència de sindicats, el ludisme va ser una manera de defensar els llocs de treball. Amb el pas dels anys, el ludisme ha canviat, s'ha fet més sofisticat i, paradoxalment, no el practiquen els artesans o els treballadors, sinó que ho fan sovint els mateixos propietaris dels negocis. Hi ha moltes empreses que han amagat tecnologia nova que ells mateixos havien desenvolupat per no destruir el negoci on tenien una situació dominant. I ho han acabat pagant. Però aquest fet no és el motiu d'aquest article. Aquest article parla dels nous ludistes, dels nous adoradors del rei Lud, dels que no volen que res canviï perquè són els propietaris de l'Estat, o això es pensen ells, perquè hi tenen una posició dominant. Els nous ludistes són el PP i el PSOE, que han privatitzat la política, han privatitzat les institucions, han privatitzat la Constitució, i se n'han fet els amos. I actuen amb una indissimulada violència contra el progrés que els pot fer perdre el negoci, es digui aquest canvi Podem, es digui moviment independentista. Al número 3 de Podem, Juan Carlos Monedero, el fa caure el divorci de la utopia, però l'afebleix l'error dels diners de Veneçuela que l'Estat ha sabut aprofitar. I a l'invent Albert Rivera ja comencen a arribar-li les cartes amenaçadores. La nova tecnologia, es digui Podem o independència, ja existeix. I no adaptar-s'hi no fa res més que ajudar a enfonsar el negoci actual.