El finançament local, una solució inajornable

Tot i que fa dècades que els ajuntaments demanen que se solucioni el finançament local, en els darrers anys han alçat menys la veu pel fet que ingressaven milers d'euros gràcies al boom immobiliari. Ara això s'ha acabat. I no només això. El govern espanyol ja ha anunciat que, d'una banda, l'entrada en funcionament del nou sistema de finançament local s'ajorna fins al 2011 i, de l'altra, que el 2010 traspassarà encara menys diners a les corporacions locals. I encara més: que els ajuntaments hauran de tornar els 6.000 milions que han cobrat per avançat d'uns ingressos que l'Estat no va tenir l'any 2008... La situació comença a ser dramàtica i molts consistoris ja han anunciat que tindran veritables problemes per quadrar els números del 2010. En aquesta línia, n'hi ha que han reduït la neteja dels carrers –o de les platges, com ja s'ha notat aquest estiu–, n'hi ha que il·luminaran menys els carrers, que deixaran d'oferir serveis que no els són propis, com les escoles bressol o les gosseres, etcètera. O, el que és pitjor, els que asseguren que, tot i el moment que es viu, no tindran més remei que apujar els impostos. En aquest context, cal exigir al govern espanyol que cerqui solucions provisionals per evitar que tot el pes de la crisi caigui sobre els municipis mentre entra en vigor el nou sistema de finançament, però també als ajuntaments que aprofitin les dues entitats municipalistes, que en aquest cas estan en plena sintonia, per reclamar amb força que això sigui així sense caure en partidismes. I, a més, també cal exigir als alcaldes que siguin coherents amb les seves afirmacions, i que recordin que la majoria han assegurat que no apujaran els impostos per sobre de l'IPC.