Opinió

LA GALERIA

Tempesta d'enquestes

Aquest posar i treure líders i partits polítics, sense passar per unes eleccions, no és gens innocent, i té els seus efectes

A punt de començar ofi­ci­al­ment la cam­pa­nya elec­to­ral del 24-M, i durant aquests dar­rers mesos, des de dife­rents mit­jans ens estan bom­bar­de­jant amb enques­tes i son­de­jos elec­to­rals de tota mena que podem lle­gir, ana­lit­zar, i que són inter­pre­tats i tenen dife­rents lec­tu­res en funció dels interes­sos de qui ens ven el pro­ducte. Fins a quin punt són creïbles aquests son­de­jos? Són un ele­ment pura­ment infor­ma­tiu o res­po­nen a interes­sos par­ti­dis­tes con­crets? Dei­xant de banda si són creïbles o no, en funció de com s'ha for­mu­lat el qüesti­o­nari, i si s'ha ori­en­tat o enca­mi­nat l'enques­tat perquè doni unes res­pos­tes desit­ja­des. És cone­gut que totes les enques­tes i son­de­jos pas­sen per la cuina abans de ser ser­vits a la taula. Res de nou.

La nove­tat, en les dar­re­res tem­pes­tes d'enques­tes i qüesti­o­na­ris, és que ja no són un ele­ment mera­ment infor­ma­tiu, sinó que ens han trans­por­tat a un món vir­tual, ima­gi­nari, creat a base de per­cep­ci­ons a cop de son­deig. Un món en el qual, sense que s'hagin fet elec­ci­ons, hem cons­truït un país fabulós, on ERC gover­nava a Cata­lu­nya, Podem es con­ver­tia en la pri­mera força política a l'Estat espa­nyol i el PP i el PSOE que­da­ven rele­gats a l'ostra­cisme. Una vir­tu­a­li­tat tan real que després s'uti­lit­zarà i tindrà con­seqüències en la política del dia a dia, tal com s'ha demos­trat, per exem­ple, en les nego­ci­a­ci­ons entre Artur Mas i Oriol Jun­que­ras.

I com si fos el joc de la borsa, en aquest ima­gi­nari, set­ma­nes després d'haver creat grans líders, la demoscòpia ha deci­dit des­ca­val­car-los i així Pablo Igle­sias ja no té tant de carisma, ni tan­tes pos­si­bi­li­tats de gover­nar Espa­nya. Les supo­sa­des dar­re­res res­pos­tes dels enques­tats han optat per l'opció més mode­rada d'Albert Rivera, la nova espe­rança blanca de la política espa­nyola. Aquest posar i treure líders i par­tits polítics, sense pas­sar per unes elec­ci­ons, com he dit abans, no és gens inno­cent, i té els seus efec­tes i con­seqüències en la vida política real i en l'opinió dels opi­na­dors, ter­tu­li­ans... i evi­dent­ment dels ciu­ta­dans.

Si en el segle pas­sat es va qua­li­fi­car de quart poder els mit­jans de comu­ni­cació per la seva influència en la política i l'eco­no­mia, en el segle XXI ha nas­cut el cinquè poder: la demoscòpia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia