Tempesta d'enquestes

A punt de començar oficialment la campanya electoral del 24-M, i durant aquests darrers mesos, des de diferents mitjans ens estan bombardejant amb enquestes i sondejos electorals de tota mena que podem llegir, analitzar, i que són interpretats i tenen diferents lectures en funció dels interessos de qui ens ven el producte. Fins a quin punt són creïbles aquests sondejos? Són un element purament informatiu o responen a interessos partidistes concrets? Deixant de banda si són creïbles o no, en funció de com s'ha formulat el qüestionari, i si s'ha orientat o encaminat l'enquestat perquè doni unes respostes desitjades. És conegut que totes les enquestes i sondejos passen per la cuina abans de ser servits a la taula. Res de nou.

La novetat, en les darreres tempestes d'enquestes i qüestionaris, és que ja no són un element merament informatiu, sinó que ens han transportat a un món virtual, imaginari, creat a base de percepcions a cop de sondeig. Un món en el qual, sense que s'hagin fet eleccions, hem construït un país fabulós, on ERC governava a Catalunya, Podem es convertia en la primera força política a l'Estat espanyol i el PP i el PSOE quedaven relegats a l'ostracisme. Una virtualitat tan real que després s'utilitzarà i tindrà conseqüències en la política del dia a dia, tal com s'ha demostrat, per exemple, en les negociacions entre Artur Mas i Oriol Junqueras.

I com si fos el joc de la borsa, en aquest imaginari, setmanes després d'haver creat grans líders, la demoscòpia ha decidit descavalcar-los i així Pablo Iglesias ja no té tant de carisma, ni tantes possibilitats de governar Espanya. Les suposades darreres respostes dels enquestats han optat per l'opció més moderada d'Albert Rivera, la nova esperança blanca de la política espanyola. Aquest posar i treure líders i partits polítics, sense passar per unes eleccions, com he dit abans, no és gens innocent, i té els seus efectes i conseqüències en la vida política real i en l'opinió dels opinadors, tertulians... i evidentment dels ciutadans.

Si en el segle passat es va qualificar de quart poder els mitjans de comunicació per la seva influència en la política i l'economia, en el segle XXI ha nascut el cinquè poder: la demoscòpia.