Opinió

Setanta anys

No ens podem permetre el luxe d'ignorar que només una globalització responsable i un gran respecte a l'altre, al desconegut, al complementari, farà avançar la nostra societat

Ani­ver­sari rodó. La mati­nada del 7 de maig del 1945, en una escola de Reims, davant dels gene­rals Sus­lo­pa­rov, soviètic, i Smith, nord-ame­ricà, el coman­dant Jodl sig­nava per dele­gació del pre­si­dent Dönitz la ren­dició incon­di­ci­o­nal d'Ale­ma­nya. Finia la Segona Guerra al Vell Con­ti­nent, mal­grat que encara que­dava l'ocu­pació nazi de Txèquia i les bos­ses de resistència en la fron­tera aus­tro­a­le­ma­nya, que con­ti­nu­a­ren els dies següents. La guerra del Pacífic durà fins a final d'agost, tot i la der­rota japo­nesa en la dar­rera bata­lla d'Oki­nawa i els tràgics fets d'Hiros­hima i Naga­saki.

Els deli­ris de Sta­lin obli­ga­ren a ajor­nar l'esce­ni­fi­cació de la capi­tu­lació, que s'hagué d'ofi­ci­a­lit­zar a Berlín, amb la presència del gene­ral Zhúkov i la sig­na­tura del der­ro­tat maris­cal Kei­tel, la mit­ja­nit del dia 8, mati­nada del 9 en horari soviètic. En l'acte de sig­na­tura el gene­ral ale­many va gosar expres­sar la queixa per l'actu­ació des­truc­tiva de les for­ces ali­a­des en els dar­rers dies, a la qual cosa un coman­dant soviètic con­testà si ell no s'havia sen­tit escan­da­lit­zat per la boge­ria nazi en les innom­bra­bles morts inno­cents i la des­trucció de pobles sen­cers. La guerra es tan­cava amb mig Europa en ruïnes i vint-i-set mili­ons de morts, la majo­ria civils.

Havien estat una dot­zena d'anys amb Adolf Hit­ler ges­ti­o­nant els desig­nis d'Europa. Feia onze mesos del desem­bar­ca­ment a Nor­man­dia i un xic més de nou mesos de l'alli­be­ra­ment de Maj­da­nek, el pri­mer camp d'exter­mini ocu­pat pels ali­ats. El vell món queia a tros­sos i res no tor­na­ria a ser com abans, quan fins alguns his­to­ri­a­dors no han dub­tat a donar al 1945 el sobre­nom d'Any Zero.

A l'explosió d'ale­gria del que sem­blava la fi d'un mal­son seguí la rea­li­tat del més gran dels des­con­certs. Pobles devas­tats, el drama dels des­plaçats, famílies des­a­pa­re­gu­des, l'assumpció del dolor de l'exter­mini, la fam, la pobresa, les malal­ties, les noves rea­li­tats ètni­ques, un munt de pre­gun­tes sense res­posta. Fins el dramàtic rea­just de noves fron­te­res i la neces­si­tat de solu­ci­o­nar el pro­blema jueu. Els con­flic­tes regi­o­nals i les revol­tes locals.

Amb tot, començà a reei­xir la consciència del Mai Més i la neces­si­tat de tro­bar
fòrums de debat i donar sor­tida a una soci­e­tat del benes­tar que asse­gurés el desen­vo­lu­pa­ment de les clas­ses popu­lars i la con­so­li­dació de millo­res soci­als. La guerra freda era a la can­to­nada, però fins i tot l'equi­li­bri que exi­gia es valo­rava com a bo per aju­dar a cons­truir una soci­e­tat més justa i res­pec­tu­osa. Trenta-cinc anys de bonança sem­bla­ven indi­car que s'havia après la lliçó.

Quan caigué el mur de Berlín, el 1989, es pro­nos­ticà el tan­ca­ment d'una etapa històrica i el desen­vo­lu­pa­ment d'un nou pano­rama mun­dial, però nai­xien uns rep­tes ines­pe­rats que no havien estat con­vi­dats a la festa. Sense el neces­sari equi­li­bri de la balança, l'eco­no­mia ultra­li­be­ral impo­sava for­mes de capi­ta­lisme depre­da­dor i, per altra banda, la glo­ba­lit­zació feia emer­gir un món des­com­pen­sat per diver­ses for­mes de colo­nit­zació econòmica i intel·lec­tual. Tan­cat el repte de superar l'any zero, s'obra la neces­si­tat de l'equi­li­bri social i el diàleg entre les dis­per­ses cul­tu­res mun­di­als. Tot esde­ve­nia més a prop i calia avançar en un llen­guatge comú.

Setanta anys després de la cai­guda del nazisme i de la gran lliçó que com­portà la seva tràgica experiència, es fa evi­dent que que­den mol­tes pre­gun­tes sense res­posta i no ens podem per­me­tre el luxe d'igno­rar que només una glo­ba­lit­zació res­pon­sa­ble, en una plena accep­tació de la diver­si­tat dels homes i els pobles, i un gran res­pecte a l'altre, al des­co­ne­gut, al com­ple­men­tari, farà avançar la nos­tra soci­e­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia