Olis bons

Aquesta frase, amb algunes variables, és freqüent sentir-la a Barcelona i altres ciutats catalanes quan s'acosta el cap de setmana: “Dissabte anirem a buscar unes garrafes al poble que té el millor oli del món.” És tot un misteri aquesta fe cega en la virtut de les olives premsades en el trull de qualsevol indret oliaire de Catalunya. En matèria de gustos naturals cal fer cas, però, del parer d'autoritats morals, sàvies, sensibles, incisives i de bon paladar. Una d'elles fou Albert Manent i Segimon, intel·lectual i home d'acció de qui fa vint dies es va complir el primer any de la seva mort. Segons Albert Manent, “de les terres conreades amb feracitat i cura” per la gent de Maspujols, en el Baix Camp, en surt un dels olis “més exquisits de Catalunya”. Així ho va escriure en el pròleg d'un llibre acabat de sortir amb el títol Onomàstica de Maspujols, treball enllestit amb la col·laboració de Josep Maria Llauradó i Llauradó, pagès d'ofici i tenaç conreador de la història d'aquella població. És una obra que recull noms de lloc i de persona d'uns topants, com la partida els Monterols, on han posat l'ull comercial els negociants italians del ram de l'oli.

En altres ordres de l'activitat humana el nom de Maspujols tampoc no és del tot desconegut a Itàlia. Un maspujolenc amb projecció internacional i amb els peus posats a Roma fou el musicòleg Higini Anglès i Pàmies, nascut a cal Gebellí el 1888 i mort al Vaticà el 1969, director de l'Institut Pontifici de Música Sacra, sacerdot que durant anys va posar en solfa l'Església estesa arreu del món en matèria d'afinar la sensibilitat musical. Maspujols també ha tingut pintors, Joaquim Mir i els Olivé (Ceferí i Josep), que l'han posat en primer pla de la sensibilitat visual en interpretar els colors del seu campanar o la llum argentada de les oliveres. Uns i altres poden ser estímuls per als maspujolencs emprenedors que volen perfeccionar la qualitat nutritiva del seu oli amb mètodes de conreu integrats i ecològics. Podria ser oli en un llum si les administracions públiques no hi posen entrebancs.