Religió i sexe

Els que vàrem tenir la sort o la desgràcia de no pas­sar per col·legis de cape­llans segur que ens hem per­dut o estal­viat algu­nes experiències vitals impor­tants. En podria ser una la meva inca­pa­ci­tat per enten­dre la relació del clero amb el sexe. Ja he dit algun cop que no em tinc per un men­ja­ca­pe­llans, però con­vin­dran que alguns mem­bres d'aquest col·lec­tiu són la bomba quan es posen a refle­xi­o­nar sobre els temes de l'entre­cuix. L'últim cas és el del bisbe de Sant Sebastià, José Igna­cio Muni­lla, que ha escrit un lli­bre on diu que “les dones són cícli­ques, que amb els can­vis hor­mo­nals els agafa per fer neteja”. De l'homo­se­xu­a­li­tat ha opi­nat que “és una pràctica desor­de­nada i depra­vada” i de la mas­tur­bació, que “és una mena de violència sobre el cos”. Més enllà de la lli­ber­tat d'opinió, no deixa de sor­pren­dre'm que un bisbe que deu haver fet vot de cas­te­dat sigui un expert en temes de sexe i encara més del gènere que no li per­toca. Però encara em sem­bla més pre­o­cu­pant que el cler­gat con­tinuï entes­tat a fur­gar en les rela­ci­ons ínti­mes o en les pràcti­ques per­so­nals, quan alguns mem­bres del gremi han estan denun­ci­ats per acti­vi­tats aber­rants com per exem­ple pederàstia, vio­lació, per­versió de menors, etc. Òbvi­a­ment, no es pot obrir una causa gene­ral sense dis­tin­gir entre cul­pa­bles i inno­cents, però una mínima prudència acon­se­lla­ria fer neteja a casa abans de ficar el nas en la del veí. El papa Fran­cesc és un far d'espe­rança enmig d'aquesta caterva de retrògra­des però, amb tants fronts oberts com té, cada cop sem­bla més difícil que tin­gui temps i mans per arri­bar a tot arreu. Sobre­tot perquè els dia­bles de les tene­bres són pode­ro­sos i astuts.