El problema és Catalunya

L'advocacia de l'Estat ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la resolució de la Generalitat que regula les normes d'inscripció del pròxim curs escolar. L'advocacia de l'Estat s'hauria de dir advocacia del govern de l'Estat. Perquè, encara ara, la Generalitat també és Estat i no es pot sentir representada per aquella advocacia hostil. El govern de l'Estat pretén que es repeteixin les inscripcions escolars a Catalunya. Els nous formularis haurien d'incloure una casella que permeti als pares triar la llengua vehicular dels fills. La paradoxa es fa descarnada quan la secretària d'Estat d'Educació –del govern de l'Estat, que no de la Generalitat– proclama que no qüestionen el sistema d'immersió. Com es pot no qüestionar el sistema d'immersió en català imposant que el castellà sigui també llengua vehicular? El nivell de contradicció es fa insuportable. Afirma la secretària d'Estat que el seu govern no té problemes “en altres comunitats”, perquè els governs autònoms s'han adequat a la nova reforma educativa. Aquests governs autònoms deuen ser el gallec, el balear, el valencià, l'aragonès i el basc. A Galícia la llengua s'acosta tant al castellà, que n'ha esdevingut un dialecte. A les Balears i al País Valencià els governs autònoms volen liquidar el català per assegurar-se l'hegemonia del castellà. A Aragó el català no salva ni el nom. A Euskadi el basc és subsidiari del castellà. Catalunya és diferent. El problema és Catalunya. Deo gratias.