L'aposta de Pascal

El 27-S hi haurà elec­ci­ons. No seran ofi­ci­al­ment ple­bis­citàries però sí que tin­dran un sen­tit ple­bis­ci­tari. Es tracta d'un matís impor­tant. Seran unes elec­ci­ons ofi­ci­al­ment no ple­bis­citàries però amb sen­tit ple­bis­ci­tari perquè a tots els fronts espa­nyo­lis­tes convé que això sigui així. Convé al PP: perquè només unes elec­ci­ons amb un sen­tit ple­bis­ci­tari poden subrat­llar la con­dició de reserva espi­ri­tual de les essències pàtries per part d'aquest par­tit, només així el PP pot esce­ni­fi­car un auto­res­cat que el salvi par­ci­al­ment dels mias­mes de la cor­rupció. També convé als ter­ce­ra­viis­tes, atra­pats en el seu propi parany, per­so­nes d'ordre i posat greu que a tot­hora diuen amb veu mel·líflua “par­le­e­euu”, “dia­lo­gue­eeu”, “nego­ci­e­eeu”, quan en rea­li­tat aques­tes tres parau­les són eufe­mis­mes d'una nova ordre d'aca­ta­ment: accep­teu el plat de llen­ties que ofe­ri­rem a canvi de supri­mir una con­sulta democràtica digna i ofi­ci­a­lit­zada. Convé a un apa­rell d'Estat cons­ci­ent que a Cata­lu­nya hi ha una ampla franja social en què els postu­lats inde­pen­den­tis­tes només apa­rei­xen en forma d'ana­tema o con­train­for­mació. I convé a l'espa­nyo­lisme astut, aquell que ha dit: només assu­mint de manera tàcita el sen­tit ple­bis­ci­tari però sense reconèixer-lo mai ofi­ci­al­ment, podrem acon­se­guir que hi hagi unes elec­ci­ons en què pre­sump­ta­ment s'ele­geixi algun destí però en què no es debati res de res sobre un pos­si­ble nou país; només així acon­se­gui­rem que un cop més no es dis­cu­teixi l'auto­ri­ta­risme espa­nyo­lista de decre­tar què són i què han de ser els cata­lans; només així podrem acon­se­guir que no hi hagi cap reco­nei­xe­ment fac­tual de l'altra part política, el sobi­ra­nisme. Al cap­da­vall, aquest espa­nyo­lisme astut, far­cit de pro­gres­sis­tes i de C's amb pell de xai, s'ha dit a si mateix: si els resul­tats elec­to­rals fos­sin adver­sos, ja serem a temps de dir que no es trac­tava d'unes elec­ci­ons ple­bis­citàries i de bran­dar de nou l'imperi de la llei, sobre­tot si l'imperi de la llei està sota el nos­tre con­trol i ens blinda davant de qual­se­vol conat de sobi­ra­nia popu­lar. És el vell intent de con­se­guir el efecto sin que se note el cui­dado.