Podemos o no Podemos?

He estat meditant una estona si els correctors del diari em deixarien passar aquest títol, però entenc que Podemos és una marca i com a tal, no li poden canviar el nom, tot i que erròniament es fa molt sovint.

Aquest partit, creat bàsicament amb l'ajut inestimable de les televisions privades espanyoles i liderat per Pablo Iglesias, diu que ha renunciat a presentar-se a les eleccions municipals i autonòmiques, perquè el seu objectiu és, ni més ni menys, ocupar directament La Moncloa. Fins aquí s'entendria, si a més veiem que es tracta d'un partit amb escassa implantació territorial, perquè, com he dit abans, és un producte de platós de televisió; però el sorprenent del cas és que aquesta setmana passada ens han presentat el que és el seu “programa electoral per a les autonòmiques 2015”, que formalment no s'hi presenten.

Com em deia un bon amic meu, el paper ho aguanta tot, i en aquest cas, fins i tot, aguanta que sigui un programa electoral fet per un partit que no hi participa. És estrany, però ells són així d'indefinits. Com que no em crec que aquests professors de polítiques treballin alegrament o que els seus assessors siguin gent a qui els agradi omplir papers sense cap objectiu, la meva impressió, a risc d'equivocar-me, és que en el fons aquest fet els permet dos objectius: més exposició mediàtica i llançar un globus sonda, per quan vingui el programa que els hauria de portar a La Moncloa.

Per tant, quan analitzem el contingut hem de pensar que aquest serà l'embrió del que vindrà més tard. I resumint-lo molt, en aquest programa ens proposen més
impostos i més despeses. I per primer cop sabem que, segons ells, són rics els que ingressen més de 50.000 euros l'any. Així, doncs, quan es diu que paguin els rics, per fi sabem qui són els rics que han de pagar.

La setmana passada l'Eurostat ens va deixar clar empíricament que la relació entre l'increment d'impostos i la recaptació no és tan directa; més aviat sovint falla. I sí que ens demostrava que nosaltres tenim un camp de millora important en la recaptació. Però entenc que en un programa electoral de Podemos, o de qualsevol partit, actualment és molt més atractiu electoralment anunciar un increment d'impostos als rics que no pas millorar l'eficiència. Per l'altra banda, en la de despeses, jo no sé si els tècnics que han confeccionat el paper s'han preguntat: podem o no podem?

Perquè en economia hi ha un problema greu i és que sovint fins i tot allò que seria necessari fer és impossible de fer. Seria bo que aprenguessin dels seus amics grecs de Syriza, perquè entendrien que formar part d'un club com és la UE, i molt especialment l'eurozona, comporta unes obligacions. Així com dubto de les previsions d'increment d'ingressos per les pujades d'impostos, el que sí que és segur és que si fan amb la despesa el que diuen, aquesta s'incrementarà i l'Estat espanyol té uns compromisos de reducció de dèficit que no és compatible amb gaires més despeses; més aviat ens esperen unes retallades per a l'any que ve de 7.000 milions d'euros.

El líder inqüestionable, Pablo Iglesias, darrerament ha mostrat que per assolir el poder és capaç de canviar els seus principis i fins i tot se li ha vist una habilitat vulgar per no respondre preguntes compromeses i mostrar-se com una persona sense criteri. A RAC1 va dir que no sabia si el que es parla al País Valencià i a les Illes Balears és català, però sí que sabia que a Sardenya s'hi parla. I tot i fer mesos que és europarlamentari, no té cap criteri sobre el corredor mediterrani i la seva importància econòmica. I com és natural entre un espanyol de dretes i un d'esquerres, té clar que Catalunya no pot fer un referèndum.