El català és injust

S'imaginen que els jutges no haguessin de saber alemany per jutjar a Alemanya? O que no haguessin de saber danès per jutjar a Dinamarca? Bé, doncs el Congrés dels Diputats ha aprovat aquesta setmana, amb els vots del PP i d'UPyD, que els jutges que jutgin a Catalunya no han de saber català. I això que s'havia plantejat com un mèrit i no com una obligació, és a dir, que –en igualtat de condicions– un jutge que sàpiga català tingui més punts que un que només sàpiga castellà. Debat lingüístic a banda, la decisió és del segle XIX i no del XXI: preval el privilegi del jutge al dret del jutjat, abans l'administrador que l'administrat. No és d'estranyar tenint en compte que és una professió que, per exercir-la, encara has de portar una toga. Però és que, per a més inri, aquest mèrit va ser reconegut pel Parlament. La supremacia de l'Estat ha passat com un rodet per damunt –un cop més– de la voluntat del poble català plasmada a la seva cambra. Imposar el castellà com a únic requisit i mèrit en l'àmbit judicial és una manera de dir que a Espanya només hi té cabuda el castellà, i que la resta és una anomalia folklòrica, poc pràctica i inútil per progressar en la vida. Joan Coscubiela, poc sospitós de pintar estelades en murs, digué ahir: “Si l'Estat espanyol ha decidit que en el seu si no hi caben la plurinacionalitat i el plurilingüisme, el que saltarà pels aires no serà el català, serà l'Estat espanyol.” I és que, a més, aquesta decisió és contradictòria amb els pretesos arguments pro igualtat entre català i castellà que, per exemple, emet Wert per justificar la supressió de la immersió. Si realment s'ha de garantir la presència de les dues llengües a tots els àmbits (argument principal del ministre), com és que no s'exigeix la mateixa paritat a la justícia? Què es diria si conèixer el castellà no fos ni mèrit ni requisit entre els mestres? I, ja que hi som: per què no s'imposa un 25% dels judicis o de les sentències en català?