Rebel·lió a les aules

El xou del ministre Wert continua.
Les cròniques parlaran del seu discurs mentider comparant la situació del castellà a Catalunya amb la del català durant el franquisme, la reacció indignada de Tardà i Coscubiela al Congrés, el silenci tenebrós de l'altra Espanya (quina broma!)... Però no perdin de
vista el que de veritat importa, que
és l'ofensiva sistemàtica de l'Estat espanyol per esbudellar la societat catalana, pilar del projecte propi de país.
El preu per aconseguir-ho és la cohesió i la convivència entre catalanoparlants i castellanoparlants, però la fi justifica els mitjans. I aquí està el poder judicial en ple (TC, TS, TSJC) dictant sentències per substituir la voluntat dels catalans, que fa 32 anys es van expressar al Parlament quasi per unanimitat aprovant la immersió lingüística a l'escola. Ja saben que no hi ha conflicte lingüístic. Ja saben que els alumnes catalans surten de l'escola amb un nivell d'espanyol superior a la mitjana de l'Estat. Fins i tot saben, perquè hi ha informes que així ho certifiquen, que la famosa immersió en català és només parcial, perquè són centenars les escoles que no han deixat mai de fer classes en espanyol, en percentatges superiors al 25% de la vergonya judicial; per això, entre altres coses, el cinisme i la mala fe del senyor Wert insinuant persecució del castellà són espaterrants. El que persegueixen no és que els catalans siguin bilingües, el que volen és que siguin espanyols i per a això no cal saber català. Per això els jutges a Catalunya no cal que en sàpiguen per fer la seva feina. El català sempre ha estat una nosa i la seva hegemonia a l'escola catalana és un obstacle per a l'espanyol i per a l'espanyolització. Per això cal provocar la meitat de la població castellanoparlant perquè els ajudi a trencar aquesta hegemonia i a imposar el seu idioma. La voluntat d'un, dos o cinc, imposant-se a la de 25, 50 o 200. El pròxim capítol serà la rebel·lió de pares i alumnes en defensa del seu idioma, el seu model educatiu i la seva societat.