De set en set
L'abast de la violència
Artur Mas ha recordat a Pablo Iglesias que “els insults i la violència verbal degeneren en violència física”. Tant Iglesias com Ada Colau no mostren gaire rigor moral ni intel·lectual a l'hora de titllar els seus rivals polítics de gentussa, màfia o lladres. Gemma Ubasart, un altre exemple del presumpte canvi empès per aquesta exquisida generació de polítics hipermasteritzats, ja els havia posat el llistó molt alt. Amb un llenguatge guerracivilesc que entronca amb una veta violenta latent en bona part de la tradició d'esquerres d'aquest país, Ubasart va declarar que Podemos utilitzaria “l'odi contra Mas”. Màfia i odi són paraules majors, descontextualitzacions que desvirtuen qualsevol possible raó de base i contaminen qualsevol diagnòstic. Tot i així Artur Mas s'equivoca amb l'amonestació a Iglesias, perquè es queda curt i és interessadament parcial.
En el nostre context la violència política no és un invent d'última hora i exclusiu dels suposats grups antisistema. ¿Quin lector d'aquest diari no ha conegut ajuntaments governats per gent d'ordre (CiU, PSC, PP, ICV...), gent que tenia una concepció absolutista del poder i que tractava el ciutadà com a súbdit? Això també ha estat/és violència. Faríem bé de radiografiar l'extensió real de la violència política. I, ara i aquí, faríem bé de descobrir qui i per què està patrocinant una escalada de la violència política. Recentralització. Banalització del franquisme (Wert). Xenofòbia (García Albiol). Llei mordassa. El Tribunal Constitucional actuant com a tercera cambra legislativa. Ciudadanos intentant ulsteritzar Catalunya. Agents de la Policia Nacional avisant gihadistes per sabotejar les detencions que recentment van efectuar els Mossos d'Esquadra. Fernández Díaz en la seva línia: amenaçant violentament i executant l'amenaça. Estem, és clar, entrant en la Fase Violenta. La fase amb què l'Estat compta construir el preàmbul negociador del Procés sobiranista: la violència i l'esclafament de les llibertats com a premisses de la rendició. És aquest, el seu llenguatge.