#cartells

L'eslògan més sor­pre­nent és el “No fotem!” de Jaume Coll­boni, auto­a­no­me­nat “l'alcalde de progrés”. Em refe­reixo només a la pro­pa­ganda elec­to­ral de Bar­ce­lona, que és la que em toca i m'assetja cada dia. Però no sé com encaixa el pla­ner “No fotem!” en els propòsits del PSC. Això sí, no hi falta el coi­xi­net, perquè escrit #nofo­tem queda molt twit, molt hash­tag, molt tendència. En rea­li­tat el mis­satge és el signe #, emblema de super­mo­der­ni­tat. Si no #rebles amb un #coi­xi­net els teus #mis­sat­ges #elec­to­rals, estàs #mort.

Moder­net vol que­dar Trias als car­tells de CiU escrits en lle­tres juve­ni­loi­des i subrat­lla­des amb mar­ca­dor. Amb uns eslògans basats en el verb creure, molt tou. Creure implica fe, un con­cepte massa imma­te­rial i difús per a un alcalde en exer­cici que pot exhi­bir obra feta, con­creta, real. En canvi és un encert l'ús de les ulle­res com a icona. ERC juga fort amb el dret a deci­dir, per això Bosch es pro­mo­ci­ona amb “la Bar­ce­lona del sí”. Més ben dit, un SÍ gran, amb majúscu­les, com el d'una pape­reta de referèndum per la inde­pendència. Per més que Bosch digui sí “a la feina”, “als sous dig­nes”, etc., el sub­text és “sí a la República Cata­lana”.

Insípid i fora de lloc és el genèric “Tre­ba­llar. Fer. Créixer” del PP, però més digne que el repug­nant “Nete­jant Bada­lona” que, tot i no anar sig­nat pel par­tit, té la rúbrica “Alcalde Albiol”. Fas­tigós. En canvi Por Madrid, vota Espe­ranza és una bona frase de doble sen­tit. La CUP té una cara i una creu. “Entrem amb força” és una tro­ba­lla perquè tras­pua ener­gia, una empenta que irromp des de fora cap a dins. Però “Cap­gi­rem Bar­ce­lona” és un con­cepte arris­cat, massa ambigu. Vol con­no­tar revolta, cap­gi­ra­ment de la cor­re­lació de for­ces, però no evita una inqui­e­tant sen­sació de dal­ta­baix, de desor­dre. Ada Colau, a qui van fer can­viar el nom de la for­mació, ha recon­ver­tit l'antic “Gua­nyem Bar­ce­lona” en marca de la cam­pa­nya de Bar­ce­lona en Comú.