Desclot
Benvingut al club!
El conseller Santi Vila és un dels membres del govern que encara conserven la fe. La fe en Espanya. Vila és partidari d'exhaurir tots els ressorts per “encaixar” Catalunya dins l'Estat. Els déus li reconeguin tanta paciència. N'hi ha que necessiten veure caure mil vegades Ícar per constatar que no es pot tocar el sol sense que la cera es fongui. Però avui potser els ulls del conseller s'han desentelat. Catalunya va viure ahir una nova jornada funesta. Els serveis dits de Rodalies i Regionals de Renfe van rebentar perquè en l'era de la informàtica el seu sistema no és solvent. Santi Vila es va exclamar indignat als cels i va cridar a capítol el president d'Adif. Encara deu tremolar. El president, no el conseller. L'episodi de Renfe és delirant. En tots els ordres i en tots els àmbits. Cinquanta mil milions diuen que costarà la xarxa d'alta velocitat espanyola. No és veritat. Coneixent el sistema de licitacions a Espanya, el preu acabarà triplicat. Després hi ha el manteniment. Mantenir el deliri. El darrer govern tripartit va traure pit perquè José Luis Rodríguez Zapatero els va traspassar la competència de Rodalies. Angelets. Amb Renfe i Adif no hi ha traspàs que valgui. A part i com sol passar, l'Estat no ha complert el compromís d'inversions. Conseller Vila, amb ells, no s'hi pot fer res. Benvingut al club dels descreguts. El govern de Mas hauria de tornar la competència que no és. No hi ha res més nefast que pensar-se que ets senyor quan ets criat. Ícar va caure al mar i es va ofegar.