Fer com Franco
Mentiu i ho sabeu. També mentia Goebbels i ho sabia, però va crear un estat d'opinió contra els jueus, amb unes tesis basades en la falsedat. I va passar el que va passar. Una llengua no s'imposa mai en el seu territori. Ningú no diu que l'anglès s'imposa a Anglaterra, ni l'italià a Itàlia, ni l'alemany a Alemanya. Un idioma s'imposa quan ho fa fora del seu territori, allà on no és, ni mai n'ha estat, la llengua pròpia. Fer com Franco, però a l'inrevés, és això:
Imposar el català, no als territoris on és la llengua pròpia, aquí, sinó en els que no ho és: allà. És prohibir el castellà a Espanya en tots els àmbits públics, funcions i usos, i substituir-lo pel català. És empresonar el castellà a l'àmbit estrictament familiar, íntim, perquè la resta d'espais ja estan ocupats pel català, a punta de baioneta, de llei i de multa. És fer fora el castellà de l'escola, l'institut i la universitat i imposar-hi només el català, tot humiliant els alumnes que continuen parlant castellà a classe. És multar per parlar en “dialecte castellà” per telèfon. És vexar la gent gran, davant el metge, el jutge o el mosso d'esquadra de torn, perquè només sap parlar castellà i no és capaç de dir gaires mots en català, la llengua de l'autoritat. És convertir el Pablo i la Nieves en Pau i Neus. És emmudir el castellà a les ones radiofòniques (avui, també a la televisió) i fer que a Madrid, Burgos o Cadis només s'hi pugui sentir el català. És tancar tots els diaris en castellà i obligar-los a continuar en català. És canviar les capçaleres de la premsa i fer que “Adelantado de Segovia” esdevingui “Avançat de Catalunya”. És modificar tots els noms dels municipis i passar de Castilloblanco de los Arroyos i El Madroño a Castellblanc dels Rierols i l'Arboç o, posats a fotre'ns-en, el Madrony. És cremar els llibres en castellà a Càceres i Guadalajara i permetre'n només l'edició en català. És posar el nom de carrer Mossèn J. Verdaguer allà on era Francisco de Quevedo i substituir la plaça Conde Duque de Olivares pel nou nom de President Francesc Macià. És apallissar, multar o enviar davant el pilot d'execució gent que només s'ha distingit per promoure la presència normal del castellà en tots els àmbits, inclosa la justícia. És prohibir la retolació de comerços en castellà i forçar-ne els propietaris a usar-hi el català en el seu lloc, així com en les indicacions i rètols interiors, a Almeria, Logronyo o Badajoz. És convertir generacions senceres en analfabets en el seu idioma i aconseguir que només sàpiguen escriure en català. És fer creure als castellanoparlants que la seva és una llengua inferior i que, a diferència del català, no és apte per a tots els usos i funcions. És condemnar a mort un idioma i deixar tan sols espai per a la vida d'un altre. És canviar el nom de les persones i dels pobles, dels carrers i les places, de les muntanyes i els rius, dels torrents i dels llacs, dels camins i dels cims. Fer com Franco és això, però havent afusellat abans el president espanyol escollit democràticament, amb uns quants milers de compatriotes més i condemnat a la presó, a l'exili i al silenci, desenes de milers d'homes, dones i infants durant 40 anys. Això és fer com Franco, a casa vostra. Justament allò que nosaltres mai no hem fet, ni faríem.
Insulteu la intel·ligència, sou un obstacle per a la convivència i us volem perdre de vista. Teniu el nostre menyspreu perquè actueu com a miserables. Els
responsables intel·lectuals i polítics del nou genocidi cultural encobert, així com del procés de substitució lingüística,
no sou uns ignorants o uns illetrats, sinó gent culta i il·lustrada. El vostre delicte moral és més greu, perquè sou conscients del que feu i persistiu en la vostra perversitat, tot alimentant un indesitjable conflicte civil. No aconseguireu
de fer-nos antipàtica la vostra llengua, que té noms i gent magnífica que la dignifiquen, també entre nosaltres. Ja n'hi ha prou!