Bones notícies

Mal­grat que pugui sem­blar impos­si­ble, les cai­xes també tenen temps per donar alguna ale­gria entre fusió i fusió. En pocs dies de diferència hem sabut que el nou pre­si­dent de Caixa Girona es mos­trava dis­po­sat a exhi­bir per­ma­nent­ment a la Fon­tana d'Or la valu­osa obra pictòrica que fins ara ha estat a la seu cen­tral de l'enti­tat per al gaudi de només qua­tre pri­vi­le­gi­ats. O sigui, que si res ni cap fusió no ho estronca, pot­ser aviat ja no caldrà tenir un cert esta­tus per acce­dir a la zona de poder de l'enti­tat i con­tem­plar obres de Miró, Tàpies i Cui­xart. Per al que sí que hau­rem d'espe­rar més és per veure les expo­si­ci­ons que rebrà el futur Cai­xafòrum que «la Caixa» cons­tru­eix al cen­tre de Girona, el qual d'aquí a dos anys aco­llirà una expo­sició amb peces del museu del Louvre. Ni una cosa ni l'altra no hau­rien de pas­sar des­a­per­ce­bu­des quan implica enti­tats que supo­sa­da­ment han d'exer­cir una funció social a través de la seva obra social. Es pot qüesti­o­nar tant com es vul­gui, la funció social que pot exer­cir l'art, perquè a molts els pas­sa­ran pel cap altres mane­res molt més pro­fi­to­ses de fer ser­vir els diners, i més en temps de penúries com els actu­als. Par­tint de la idea que una cosa no ha de ser incom­pa­ti­ble amb l'altra, la Fon­tana d'Or és un espai immi­llo­ra­ble, com segu­ra­ment també ho serà el futur Cai­xafòrum, per tras­lla­dar als ciu­ta­dans la idea que també poden bene­fi­ciar-se, encara que no sigui econòmica­ment, dels mili­o­na­ris guanys que les enti­tats n'obte­nen. Un bene­fici que en massa oca­si­ons no queda clar que rever­teixi prou en la soci­e­tat, ja que no s'ha sabut, o no s'ha vol­gut, treure tot el pro­fit d'uns fons, d'un patri­moni i d'unes acti­vi­tats que s'han dei­xat només a l'abast d'uns quants. Per això és una bona notícia que algú es mos­tri dis­po­sat a fer pas­sos per fer-nos pro­per un patri­moni que és de tots.