Els del full

Els resultats de les darreres eleccions han fragmentat els governs municipals. Trossets al vent. El “trencadís gaudinià”, n'han dit els més hàbils en el vers. És possible. El mapa de Catalunya, en efecte, s'assembla al drac del parc Güell. Hi ha colors i coloraines per a tots els gustos i disgustos. Sovint de difícil encaix. Però tot això caldrà embastar-ho bé en uns pocs dies. Aquest dissabte es constitueixen els nous consistoris i, ja se sap, on no hi ha pacte hi haurà llista més votada. Encara que sigui poc votada. Tot grinyola. En alguns municipis les aliances són extramatrimonials. Molt enrere queden els bons propòsits d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras quan van signar el preacord de full de ruta. En molts pobles i ciutats un partit i l'altre són l'oposició permanent. Una oposició amb cara de gos. I no precisament ensumador. A més, els resultats de Barcelona han deixat sobre l'escena l'estratègia “social”. L'“esquerra” pacta amb l'“esquerra” i fuig de la “dreta”. La “dreta” és Convergència, que no pot pactar amb més “dreta”. Amb la “dreta” de veres, que són el Partit Popular i també Ciutadans. Com a Picanya, on cadascú s'apanya, ja s'ho faran. Però que intentin, almenys, salvar les formes, algun moble, el full i la ruta. Per si no queda clar, un bon termòmetre per determinar la salut del procés serà el vigor de l'Associació de Municipis per la Independència a partir de la setmana que ve. Una AMI afeblida no seria cap bona notícia i els debilitaria a tots. A tots els del full...