Suma de diversitats

Tenim molts motius per sen­tir-nos feliços de viure ara i aquí. El pas­sat dilluns n'hi hem afe­git un: el reco­nei­xe­ment a un savi que aplica la seva intel·ligència i conei­xe­ment a la millora del país. Em refe­reixo al lingüista Joan Veny, 47è Premi d'Honor de les Lle­tres Cata­la­nes.

A la cerimònia del Palau de la Música va ser emo­ci­o­nant veure la quan­ti­tat i la qua­li­tat de les per­so­nes que reco­nei­xen haver après del pro­fes­sor, del mes­tre, Veny, tant a l'esce­nari com entre el públic. Mes­tre és la paraula que escau al pro­fes­sor de filo­lo­gia: quan l'ense­nya­ment de la llen­gua és paral·lel a l'apre­nen­tatge dels valors que ens fan uns éssers civi­lit­zats, capaços de rela­ci­o­nar-nos amb el nos­tre entorn i apor­tar el millor que anem adqui­rint gràcies al procés edu­ca­tiu.

Entre aquests valors, Veny en des­taca dos d'essen­ci­als: l'amor a la pàtria i a la feina ben feta. És ben fàcil d'enten­dre: si esti­mes el teu país vols ser un ciu­tadà culte i res­pectuós amb els altres; si esti­mes la feina ben feta t'esfor­ces per apor­tar el teu gra­net de sorra en cada una de les acti­vi­tats en les quals par­ti­ci­pes. En els dos casos esti­mes els altres.

Esti­mar el país i esti­mar la feina implica, segueix indi­cant-nos Veny, esti­mar la llen­gua pròpia. És a dir, res­pec­tar i tenir cura de l'ins­tru­ment que ens fa humans.

En aquest sen­tit, en l'home­natge al doc­tor Veny vam reco­llir una pro­posta lògica. D'una banda, és evi­dent que els cata­lans hem de conèixer l'anglès, el llatí a l'època medi­e­val o la llen­gua de comu­ni­cació inter­na­ci­o­nal, tant a l'acadèmia com als viat­ges de plaer, i d'una altra banda, hem de sen­tir curi­o­si­tat i desig de conèixer les altres llengües romàniques, que ens són tan pro­pe­res, començant pel cas­tellà per raons òbvies.

Però al marge de la filo­lo­gia, el nos­tre home­nat­jat ens ins­pira en el ter­reny de la pràctica política. Ell és una de les grans figu­res de l'estudi de la dia­lec­to­lo­gia, coneix a fons les for­mes dia­lec­tals del català i ha dibui­xat el mapa del llocs on s'uti­litza cada paraula. La seva pres­ti­gi­osa tasca a l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans ha estat deci­siva en el reco­nei­xe­ment inclu­siu de les apor­ta­ci­ons de tots els par­lars cata­lans, mos­trant que cada un dels dia­lec­tes enri­queix la llen­gua comuna. Ha demos­trat que la diver­si­tat fa més viva, més rica i més atrac­tiva una llen­gua.

Aquesta evidència sug­ge­reix que nosal­tres, ara mateix, hem de ser molt cons­ci­ents que la volun­tat d'un poble que s'expressa amb vari­e­tat de colors ideològics és molt atrac­tiva i molt forta. Volem que sigui inven­ci­ble.

Hem ence­tat el debat sobre el model de país que volem i en les argu­men­ta­ci­ons hi obser­vem una mos­tra clara de com per­so­nes i orga­nit­za­ci­ons que res­po­nem a una gran diver­si­tat d'ori­gen geogràfic, ori­en­tació política o con­di­ci­ons soci­als, com­par­tim la il·lusió de cons­truir un futur millor.

A vega­des, però, en lloc d'usar les parau­les per expres­sar els con­cep­tes ens embo­li­quem jugant a exhi­bir dis­crepàncies que poden posar en qüestió la comunió de volun­tat com­par­tida.

Tenim un repte que reque­reix la unió de tots els esforços; hem d'asse­gu­rar el pas a la sobi­ra­nia naci­o­nal i no podem per­dre el compàs. Sapi­guem que la suma de la diver­si­tat ens fa interes­sants als nos­tres ulls i als del món. Siguem cons­ci­ents que fent millor el nos­tre país i situ­ant-lo com mereix al mapa, al cos­tat dels veïns espa­nyols, estem cons­truint també una Europa de millor qua­li­tat. És la nos­tra con­tri­bució a la con­vivència inter­na­ci­o­nal.

Per acon­se­guir-ho, tots hi som neces­sa­ris, els de dre­tes i els d'esquer­res, els radi­cals i els amants de l'ordre. Tots els que no volem viure sota les limi­ta­ci­ons d'un estat impropi cen­tra­lista i cen­tra­lit­za­dor. Cada u amb la seva veu i amb les seves idees, actu­ant junts per fer rea­li­tat la il·lusió com­par­tida. Ara és pos­si­ble: depèn de nosal­tres.