Bitlles

“La política és un joc de bit­lles”, va dir Pas­qual Mara­gall. Era en un apart infor­mal durant la cam­pa­nya de les seves pri­me­res elec­ci­ons al Par­la­ment. Si en aquell moment algú li hagués dit: “Quan dei­xis la Gene­ra­li­tat el teu germà Ernest serà dipu­tat euro­peu en una llista d'Esquerra Repu­bli­cana”, se li hau­rien empe­ti­tit encara més els ulls i, som­ri­ent, hau­ria repe­tit: “La política és un joc de bit­lles.” La meva impressió, obser­vant aquests dies de pac­tes i con­tra­pac­tes, és que a la política s'hi juga amb els cops francs de les bit­lles i, també, amb els cops diabòlics del billar, un joc “d'habi­li­tat i de saló”. Avui ja tot­hom deu saber com han anat els rebots de les muni­ci­pals i, per tant, ja sabem qui no s'ima­gi­nava ser alcalde i ho és i qui pen­sava ser-ho i no ho serà. Un cas para­digmàtic del curiós moment polític és el de Jordi Martí, el nou gerent de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Diguem-ho d'entrada: en Jordi Martí em sem­bla una per­so­na­li­tat de pri­mera i la ini­ci­a­tiva de la Colau és una mos­tra clara que hi toca més del que alguns volen pen­sar. Ara bé, si anem al joc de bit­lles ens tro­bem que Martí va encapçalar una il·lusi­o­nant can­di­da­tura a les primàries del PSC per pre­sen­tar-se a l'alcal­dia. Les va per­dre i l'ele­git va ser Coll­boni. Martí va aban­do­nar el par­tit i va esde­ve­nir un actiu mem­bre de MES, un movi­ment d'esquer­res que s'ha sumat a les llis­tes d'ERC en aques­tes muni­ci­pals. Martí va decli­nar, però, ser el número dos d'Alfred Bosch, i es va apar­tar de la con­tesa elec­to­ral. I ara –pas­sant de la bit­lla al billar– el tenim, per l'hàbil cop de la Colau, com a nou gerent de l'Ajun­ta­ment, un càrrec sense per­fil polític però de gran influència per a la marxa de la ins­ti­tució. Els dos adver­sa­ris de les primàries, Coll­boni i Martí, ja no són del mateix par­tit però tre­ba­lla­ran junts, amb l'alcal­dessa Colau al cap­da­vant, pel bon govern de la ciu­tat. La política fa estranys com­panys de viatge i pot sem­blar un joc de bit­lles. També podem pen­sar que tot és a fi de bé.