Colau

Tot avança cap a un canvi de mane­res de fer en la gestió política del país. La inves­ti­dura de molts alcal­des i alcal­des­ses n'és la prova evi­dent i la irrupció d'Ada Colau a Bar­ce­lona n'és el màxim para­digma. Res no serà igual i tot dibuixa que final­ment, a l'Estat i al país, s'ha tan­cat la Tran­sició.

Quan no haig d'ama­gar la meva ads­cripció ideològica, no em can­saré de dir que estic encan­tat amb la pro­cla­mació de Colau com a alcal­dessa bar­ce­lo­nina, de la mateixa manera que m'entu­si­asma el nome­na­ment de Dolors Saba­ter, a Bada­lona, i veig amb bons ulls –ep!, no m'equi­voco– la con­tinuïtat de Núria Par­lon a Santa Coloma, per par­lar de les alcal­des­ses més pro­pe­res al ter­ri­tori on física­ment em moc. Crec que la nova política depèn d'elles i són elles les que poden lide­rar un estil engres­ca­dor.

En el repte de remoure la casa gran bar­ce­lo­nina, l'acti­vista social no perd temps i ho ha encer­tat amb el fit­xatge de Jordi Martí com a gerent gene­ral i amb la inno­va­dora pro­posta d'orga­ni­grama que encara podria modi­fi­car-se si s'ampliés el com­promís de govern a altres for­ma­ci­ons. Una nova manera de fer política exi­geix dis­po­sar dels mit­jans neces­sa­ris, i una orga­nit­zació muni­ci­pal oberta, par­ti­ci­pa­tiva i efi­ci­ent és fona­men­tal en el procés. A part d'això, ara més que mai es nota la potent i quasi des­co­ne­guda cuina que hi ha dar­rere el pro­jecte, gent que fa temps que tre­ba­lla en aquesta empresa que ara es mate­ri­a­litza.

Segu­ra­ment Ada Colau haurà de supor­tar crítiques d'arreu, ja que el propi estil trenca esque­mes dels que s'havien cre­gut, i encara es cre­uen, que la ciu­tat és seva. El repte de Colau serà tro­bar el dis­curs que la faci ser accep­tada com a alcal­dessa de tota la ciu­ta­da­nia. Seria un perill per a la bona con­vivència que a Bar­ce­lona alguns interes­sos mogues­sin la pràctica del descrèdit, l'enfron­ta­ment, l'exclu­si­visme i els drets de classe. Un con­junt metro­po­lità inclu­siu i cre­a­tiu és més que neces­sari. En el repte, Ada Colau tindrà la bona gent al cos­tat i caldrà molta peda­go­gia per tre­nar el futur com un pro­jecte comú.