Reptes per a Colau

D'entrada, és obvi que el primer repte del govern d'Ada Colau, el repte que els seus electors però els barcelonins en general volen que sigui prioritari, és el compliment del pla de xoc. Barcelona en Comú ha marcat un seguit d'accions que ha de complir entre el darrer trimestre del 2015 i el primer del 2016 i que ha xifrat en 160 milions d'euros. Aquest pla inclou el foment de l'ocupació –amb la creació de 2.500 llocs de treball directes–, garantir els serveis bàsics –aquí hi ha habitatge, alimentació, subministraments...–, revisar privatitzacions i projectes contraris al bé comú i l'auditoria de tota la institució.

Admès que això, i governar el dia a dia, és el prioritari, hi ha altres reptes que no són menys importants. En primer lloc, buscar complicitats. El primer cartipàs de Colau ho deixa prou clar: hi ha set àrees pendents de cobrir. Governar l'Ajuntament de Barcelona amb onze regidors és una tasca gairebé impossible. Calen acords, dins o fora del govern. Per això, els ponts amb ERC –sembla que prou sòlids– i amb el PSC –sembla que menys–. Però també caldrà trobar l'equilibri. Tot i anunciar el suport en temes de ciutat, a ningú se li escapa que CiU, C's i el PP no jugaran al joc de Colau. I la CUP tampoc quan aquest joc fa tuf de model Barcelona. I, en aquest punt, caldrà mantenir la cohesió interna. Això, és cert, és més fàcil des del govern. Barcelona en Comú era un experiment que s'hauria desfet com un terròs de sucre en l'oposició. Ara no, però caldrà treballar perquè les opinions contràries que, segur, expressaran els diferents col·lectius que l'integren no afectin el funcionament de la institució. I això, amb el debat sobiranista sobre la taula, un debat que importa un rave a una part del seu electorat, no serà fàcil. I encara hi ha un darrer repte: saber comunicar, arribar a la gent. Pots tenir un govern que faci coses, que solucioni problemes, però cal que el públic se n'assabenti. Aquest és potser el més fàcil si realment hi ha una nova manera de fer política.