Duran, per pèls

Un 50 per cent contra un 46 per cent. 1351 vots contra 1226. Aquest és el resultat de la consulta que ahir van afrontar els militants d'Unió. I ara què? Ara, res. Perquè la pregunta era confusa i al final el mateix Duran i Lleida havia pretès convertir la jornada en un plebiscit. O amb ell o contra ell. Però ni amb ell ni contra ell. Perquè el resultat no permet res. Duran guanya per pèls i per pèls es mantindrà com a líder, si no canvia d'opinió avui mateix. Unió s'ha migpartit i els crítics, amb la bandera de la independència, han aconseguit aguantar l'embat dels partidaris de la “plena sobirania”. És un eufemisme que amaga la resignació. L'empat tècnic no permet que l'actual comitè de govern mantingui l'estratègia incerta que havia proposat. Tampoc dóna lloc perquè els seus detractors imposin la seva. De vegades la democràcia participativa fa figa. La participació no ha aclarit res. Les espases continuen en alt. La realitat, però, no varia. I diu que Convergència i Artur Mas mantindran el propòsit de convertir les pròximes eleccions en un plebiscit perquè Catalunya arribi a constituir-se en un estat independent. I què farà Unió? La consulta d'ahir no permet arribar a cap conclusió. Potser una part de la militància es decantarà per la solució del president Mas. Potser una altra seguirà el seu líder i s'hi presentaran sols. Amb les sigles; representant el catalanisme autonomista. La tercera via sense final. Duran, llavors, haurà perdut sense pèls. Perquè no en traurà ni per a pipes.