Són faves comptades
La vara
Només l'exhibeixen un cop cada quatre anys i passa la resta del mandat tancada a la calaixera del despatx d'alcaldia. És un símbol que forma part de la litúrgia de la presa de possessió. De fet no és fins que el nou alcalde o la flamant alcaldessa la branda davant del consistori a la sala de plens que es pot dir oficialment que hi ha un nou govern que portarà la casa de la vila. Però vull pensar que a partir d'ara això canviarà. La vara de l'alcalde deixarà de ser només un mer ornament o un signe representatiu del poder, com el ceptre del sobirà o el bàcul del bisbe, per passar a tenir la veritable funció per la qual va ser creat aquest petit i fràgil bastó. I si crec que tindrà un altre paper, l'original i primigeni, és gràcies a la composició dels nous ajuntaments. Una vara no només per remarcar la presència i el poder del càrrec sinó per recordar el poder que li atorga el símbol. És una vara per repartir justícia, per escoltar, per gestionar i governar de manera equilibrada i equitativa per a tots els ciutadans, d'una manera més ètica, més participativa, més plural perquè és el que ha volgut la gent. Algú que deté el poder gràcies als ciutadans ha de tenir molt present que l'ha d'administrar de manera responsable. L'alcalde té la vara a les seves mans però que la pugui lluir amb orgull ara més que mai dependrà de si li sap donar un ús més just. Així també serà fidel als seus orígens, el del bastó que promou l'entesa. Antigament, la vara tenia una utilitat per a l'alcalde, de l'àrab al qadi, que vol dir “el jutge”, perquè la feia servir en tant que impartia justícia i que dirimia les controvèrsies sorgides entre els ciutadans. El batlle, com a jutge del lloc, resolia les desavinences dels convilatans residents al territori sovint gràcies a aquest bastó amb el qual mesurava les dimensions del problema. La temperatura política pujarà més o menys en els quatre anys vinents però la mesura de les accions de govern als municipis la continuarà marcant l'ús assenyat que es faci de la vara.