Desmuntat el PP

La mar­gi­na­li­tat acon­se­guida pel par­tit del post­fran­quisme a Cata­lu­nya és una de les prin­ci­pals victòries de les pas­sa­des elec­ci­ons. Aquesta situ­ació ni tan sols és com­pen­sada per l'emergència del par­tit del recanvi, C's, ja que l'altra força de l'extrema dreta, Pla­ta­forma per Cata­lu­nya, s'ensorra espec­ta­cu­lar­ment. Aquesta situ­ació al Prin­ci­pat ve acom­pa­nyada d'un tomb històric a les prin­ci­pals ciu­tats de l'antiga Corona d'Aragó i en els seus governs autonòmics.

La con­jun­tura no es pot tor­nar a des­a­pro­fi­tar, com ho va fer el PSOE quan va gover­nar fol­ga­da­ment ajun­ta­ments i auto­no­mies d'Aragó, València i Bale­ars. I pot­ser, més que des­a­pro­fi­tar, va apli­car la política pac­tada amb la UCD i el PP en el règim sor­git de la tran­sició.

El PP ha caval­cat sobre la cor­rupció gene­ra­lit­zada, la bom­bo­lla immo­biliària i el dèficit públic des­bo­cat. Sobre aquests tres pilars i un dis­curs pseu­do­li­be­ral i anti­ca­ta­la­nista ha for­jat durant dècades una sòlida hege­mo­nia en aquests ter­ri­to­ris veïns. Quan la bom­bo­lla immo­biliària va petar, la cor­rupció va començar a arri­bar en cas­cada a la justícia i el dèficit es féu insu­por­ta­ble i limi­tat per la Unió Euro­pea, les bases soci­o­e­conòmiques de l'hege­mo­nia van sal­tar pels aires. Al PP només li que­dava el dis­curs anti­ca­ta­la­nista.

Però amb l'inici del procés cap a la inde­pendència del Prin­ci­pat, el fan­tasma de l'impe­ri­a­lisme català cau per terra. La imatge pre­do­mi­nant que molts ciu­ta­dans de València, Bale­ars i Aragó poden tenir ara mateix, és la contrària: el Prin­ci­pat es renta les mans de les rela­ci­ons amb els seus veïns i deci­deix esca­par-se d'un Estat anacrònic. En valencià de Rita Bar­berà, seria: “Ahí te que­das.” La degra­dació social i econòmica pro­pi­ci­ada pel PP en el que havia de ser l'eix de la pros­pe­ri­tat, jun­ta­ment amb el pànic de que­dar-se sense el prin­ci­pal cli­ent català ha fet virar les bur­ge­sies dels tres ter­ri­to­ris.

Ja fa uns mesos vaig que­dar gra­ta­ment sorprès de veure com diri­gents de la patro­nal valen­ci­ana pre­sen­ta­ven un memo­rial de greu­ges sobre el dèficit fis­cal i feien autocrítica per haver donat suport als qui el fomen­ta­ven. I alhora rei­vin­di­ca­ven les bones rela­ci­ons comer­ci­als amb els veïns del nord.

Situ­ats en aquest punt, els nous governs autonòmics i muni­ci­pals no poden ser dile­tants. Tot i fugir d'acti­tuds fron­tis­tes com les prac­ti­ca­des del PP, això no vol dir no tenir la deter­mi­nació de decons­truir ràpida­ment la mala obra de la dreta post­fran­quista:

1. Paci­fi­cació del tema lingüístic amb la recu­pe­ració de l'auto­ri­tat acadèmica sobre els models de llen­gua.

2. Recu­pe­ració sos­te­ni­ble d'un espai de comu­ni­cació propi i inter­con­nec­tat.

3. Aliança amb les for­ces de la cul­tura pro­mo­vent la seva inter­na­ci­o­na­lit­zació i la seva pro­fes­si­o­na­lit­zació, posant fi a les llis­tes negres i pro­mo­vent el mer­cat d'11 mili­ons.

4. Impuls al lobby pel cor­re­dor medi­ter­rani i les infra­es­truc­tu­res comu­nes.

5. Aliança per la defensa del con­cert econòmic i la recu­pe­ració del dret civil propi.

6. Col·labo­ració en la pro­moció d'una eco­no­mia social de mer­cat, basada en les pimes inno­va­do­res i expor­ta­do­res i en coo­pe­ra­ti­visme i el ter­cer sec­tor.

Sigui quin sigui l'estadi del procés a Cata­lu­nya, a Aragó, València i Bale­ars els convé col·labo­rar en aquests camps i molts d'altres. Cata­lu­nya els acom­pa­nyarà sem­pre que ho desit­gin.

I com que sóc cons­ci­ent que en aquests moments pot ser com­pli­cat fer-se una foto de pre­sidències autonòmiques, m'agra­da­ria veure l'alcal­dessa Ada Colau reu­nint-se amb Joan Ribó, Pedro San­tis­teve i José Hila. Crec que tenen mol­tes coses a dir-se i a dir-nos.