Opinió

Quasi corruptes

Obren de tal manera que una part de la societat ho considera acceptable

La cor­rupció no és tan sols a casa nos­tra, sinó a tot el món. Qui no es con­sola és perquè no vol. I posaré dos exem­ples ben opo­sats.

Una minis­tra del govern suec va dimi­tir fa uns dos anys perquè havia com­prat, en un aero­port i amb la seva tar­geta ofi­cial de fun­cionària pública, unes rajo­les de xoco­lata Toble­rone, des­ti­na­des als fills. El preu no comp­tava, sinó el fet, una infracció.

Entre el 2013 i el 2014 el JP Mor­gan Chase, de Nova York, un dels bancs més impor­tants del món, va pagar més de 20.000 mili­ons de dòlars en mul­tes per infrac­ci­ons finan­ce­res. A més, el direc­tor gerent del banc va cobrar 20 mili­ons de dòlars de retri­bució entre el 2014 i el 2015. Aquest segon cas l'explica un eco­no­mista ame­ricà, al qual res­pecto molt, que es diu Jef­frey D. Sachs, acadèmic i asses­sor espe­cial del secre­tari gene­ral de la ONU. És l'home que va dir que amb l'1% del Pro­ducte Inte­rior Brut (PIB) dels països desen­vo­lu­pats s'aca­ba­ria la fam al món. És un dels pocs eco­no­mis­tes que ha vist publi­cat i sig­nat amb el seu nom un arti­cle al set­ma­nari britànic The Eco­no­mist.

Sachs explica un altre fet grui­xut (Expansión, 14 de juny del 2015). Segons un estudi sobre el com­por­ta­ment ètic del sec­tor finan­cer-ban­cari, el 47% dels exe­cu­tius han fet acti­vi­tats impròpies o il·legals. No parla de cor­rup­tes, sinó d'un con­cepte clar: il·legal, que va con­tra la llei, i un altre de poc defi­nit: impropi. Dubto que amb impropi es refe­reixi a tre­ba­llar des­pu­llat en el des­patx o a rene­gar com un oriol. Però l'expressió em per­met posar sobre la taula la difi­cul­tat de posar fron­te­res entre una ope­ració cor­rupta, una d'impròpia i una de tole­ra­ble o accep­ta­ble, però no exem­plar.

El com­por­ta­ment dels finan­cers del banc de Nova York és de cor­rup­tes, impul­sats per una clara cul­tura de la cobdícia, de la qual he par­lat sovint. Per mi, el com­por­ta­ment de la minis­tra sueca no va ser exem­plar, però no tenia importància, perquè estem par­lant de 10 o 20 euros. És una opinió. Però dei­xant al marge els foras­ters, opino que a Cata­lu­nya abun­den els que jo ano­meno quasi cor­rup­tes, que obren de tal manera, que una part de la soci­e­tat ho con­si­dera accep­ta­ble. La resta no el jutja, perquè no s'ha assa­ben­tat de res.

El quasi cor­rupte per­tany a la petita i mit­jana empresa, no a la gran. És l'empre­sari que té fama ben gua­nyada d'espa­vi­lat. Posaré un exem­ple: és el que es pre­senta a un con­curs públic i acon­se­gueix saber l'oferta que pre­sen­ten els altres, gràcies a una bona relació per­so­nal, de manera que pot pre­sen­tar una oferta gua­nya­dora. Res de donar un sobre amb diners, que seria cor­rupció pura, només favors en espècie. Defrau­dar a Hisenda també és obra dels quasi cor­rup­tes, accep­ta­ble sem­pre que no t'atra­pin. En aquest cas les arrels són pro­fun­des i molt cata­la­nes: si l'Estat no em dóna el que jo em mereixo amb els impos­tos que pago, deixo de pagar una part dels meus impos­tos. Les rela­ci­ons dels cata­lans amb l'Estat sem­pre han estat dolen­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia